"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

More documents

Recommendations

Info

14 vilaweb.cat Divendres 02 d’octubre 2020 INHABILITACIÓ DEL PRESIDENT QUIM TORRA ENTREVISTA Allò que va passar a Lleida no hauria passat si haguéssim fet el que havíem de fer havíem d’haver fet. Allò va fer que haguéssim de prendre unes decisions molt difícils. Recordo la gent de Lleida i el Segrià molt enfadada amb les decisions que vam prendre. Ara és la millor comarca del país. Arribem tard i ho reconec. Lleida fa que de sobte ens posem en tensió i, paradoxalment, ens permet d’actuar durant tot el mes d’agost amb totes les mesures i els cribratges, que fan que avui siguem en una situació millor que Madrid. D’una mala gestió n’hem tret un aprenentatge, hem sabut corregir-ho i activar uns altres mecanismes. Això és fàcil de dir ara, però quan passa és diferent. —Aquests dies dieu que passaran coses molt greus. Què voleu dir? —Serà difícil. Per exemple, a les escoles ens en podem anar a un nombre més alt de confinaments. Aniran fluctuant perquè unes tanquen i n’obren unes altres. Ens mantenim en unes xifres elevades però estables. En la reobertura de les escoles, en l’educació, tenim una situació correcta. ... El fet és que has de saber què has de fer en cada moment. Ara a Barcelona tenim una situació de risc de rebrot molt alt. Et trobes que a Manlleu hi ha un rebrot, o a la Cerdanya, o ara mateix em comentaven que a les Terres de l’Ebre hi ha un nombre de positius alt. Podem trobar que tot això se’ns dispari. No som al març, als hospitals tenim una situació de calma. Ara tots els esforços titànics s’aboquen a la primària. No sé per què cada dia no sortim a aplaudir-los. Fan una feina extraordinària, ara mateix són a primera línia. —El vostre projecte havia estat més ambiciós? —Nosaltres havíem fet un pla de desconfinament. —Què no s’ha aplicat? —Una part, les proves en massa les vam començar a fer quan va arribar el doctor Argimon... Sempre penses: tant de bo ho haguéssim pogut anticipar. En els moments culminants tot venia d’una hora. Si he pogut ajudar el meu país en un moment com aquest em puc sentir content. —No n’heu fet propaganda, de tot això. No us heu retratat amb els avions de material, no.... —Crec que és la manera catalana d’actuar. Aquest caràcter més fred, en què incloc la ironia, ens porta a actuar d’una determinada manera. En aquesta conversa que han sortit qüestions personals em sento fatal. A mi no m’agrada parlar de mi. —Però sou president i la gent ho vol saber. —Sí, però també sóc jo. Jo preferiria trucar a la gent que feia els respiradors, a Hong Kong, o a les delegacions... Em vaig passar tot un dia buscant bates pel món. També vaig trucar a les autoritats religioses: als bisbes, als rabins... per una qüestió que em preocupava molt, que era el de les morts solitàries, la gent que havia fet un donatiu... No tenia ni temps, ni la televisió podia venir. Era més útil que hagués fet la meva feina. —Què espereu que faci el parlament? —El parlament ha demostrat ser una de les institucions més limitades. — Però què n’espereu? —Espero el seu suport, que estigui com sempre al costat de la democràcia. Però tots sabem en quina situació vivim. En aquests moments de tanta dificultat jo miraria cap a aquest futur pròxim que tenim i veure l’independentisme com un motor de canvi social. Aquí tenim un referèndum o unes eleccions davant que han de marcar un punt d’inflexió cap a un salt col·lectiu. —Quines lliçons més n’heu tret d’aquests anys? —Les lliçons d’aquests anys? De tot, de la plaça d’Urquinaona, de la pandèmia, dels judicis... És que tenim la força per a guanyar, la tenim ara. No sé quan, però hi hem d’anar tots. Les lliçons d’aquests anys? De tot, de la plaça d’Urquinaona, de la pandèmia, dels judicis... És que tenim la força per a guanyar, la tenim ara
15 vilaweb.cat Divendres 02 d’octubre 2020 INHABILITACIÓ DEL PRESIDENT QUIM TORRA ENTREVISTA Les lliçons d’aquests anys? De tot, de la plaça d’Urquinaona, de la pandèmia, dels judicis… És que tenim la força per a guanyar, la tenim ara —Què us n’emporteu d’aquest mandat? —He pogut conèixer la part millor del meu poble. El coneixia, però he tingut la sort de parlar amb gent extraordinària. —I dels indults, què en penseu? —Tot això dels indults que apareix ara! Fixeu-vos tots aquests anys, han anat apareixent pastanagues. Totes han fracassat i estem com estàvem. Si vam votar que no al pressupost de Pedro Sánchez, què ens ha de fer canviar i votar que sí? Si tenim els mateixos presos a la presó, tenim els mateixos exiliats, tenim més represaliats... ha gent que es coneixen de fa anys i anys i s’ho miren com si no els afectés. Però de debò? Com és possible això? Quan es va morir el pare de Carrizosa li vaig trucar. Hi ha un punt d’humanitat, de mínims. Algú es pensa que podem continuar així mentre als presos i els exiliats se’ls hi moren els familiars. No em pregunteu més per això que diria bestieses. —Abans d’acabar podem parlar de la Carola, la vostra esposa? —Això són punts més sensibles que no haurien de sortir... Si he aguantat aquests mesos ha estat per la meva família. No tan sols per la Carola sinó pels meus fills. He retrobat els meus fills. Si ho porto cap a la broma, deixaré d’emocionar-me. Recordo la primera setmana de president en què representava que jo era com una espècie de salvatge i arribava a casa pensant si seria capaç de resistir-ho. S’havien ficat amb la meva filla, que té una discapacitat. I arribava a casa esgotat. Anàvem al llit amb la meva dona i pensàvem: ‘Això no pot ser.’ Després venia la meva filla gran i la petita i s’asseien al llit. El meu fill em truca i em pregunta com estic! He aguantat gràcies a ells. —Una pregunta final. Si us fan fora així és perquè els molesteu? —Crec que els he emprenyat molt. Hi ha hagut una idea que jo era com una pedra a la sabata i se m’havien de treure de sobre. Tinc una certa satisfacció d’haver-los emprenyat tant. Sincerament. El meu admirat Carrasco i Formiguera, al parlament espanyol, li deien és que vostè és un nacionalista radical i responia: això és una de les millors coses que m’han dit mai. Doncs una mica és això, també. —Els presos estan pitjor. —Ara tramitaran uns indults que estan obligats a tramitar? I això què soluciona? Res. L’única cosa que soluciona és una llei d’amnistia. I que jo sàpiga hi ha una majoria al congrés que amb voluntat política pot resoldre el conflicte català. Presentar una llei d’amnistia sí que seria un gest, tramitar un indult no ho és. És un pur acte administratiu sense gens de valor. Que no ens venguin més històries. —S’hi acarnissen, amb els presos? —Jo diria coses que serien una barbaritat. Aquesta setmana vaig anar a donar el condol al Jordi Turull; també es va morir el pare del president Puigdemont. Assistim a unes escenes de crueltat, d’inhumanitat que no em pensava que les pogués viure. Els conec de fa poc, però hi ALBERT SALAMÉ
Page 1 and 2: 26 SETEMBRE - 02 OCTUBRE 2020 No fa
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres 02 d’octu
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres 02 d’oct
Page 13: 13 vilaweb.cat Divendres 02 d’oct
Page 31 and 32: 31 JOAN MARTÍNEZ-ALIER vilaweb.cat
Page 65 and 66:
65 vilaweb.cat Divendres 02 d’oct
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
show all

"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?