"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

More documents

Recommendations

Info

34 vilaweb.cat Divendres 02 d’octubre 2020 JOAN MARTÍNEZ-ALIER Txernòbil. Crònica del futur. Ella ens transmet el relat de les víctimes. Què us va aportar aquest llibre? —És una premi Nobel i ha sortit als diaris aquests dies demanant democràcia a Bielorússia. El vaig tornar a llegir fa mesos per la sèrie de televisió de Txornòbil, molt pedagògica. Txornòbil va ser un fracàs tecnològic tan gran que va ajudar a ensorrar la Unió Soviètica, i a la separació d’Ucraïna i Bielorússia de Rússia, separació no pas tan inesperada històricament. A mi l’accident de Txornòbil em va agafar a punt d’anar de viatge a Suècia, precisament a una de les reunions preparatòries de la fundació de la Societat Internacional d’Economia Ecològica, el maig del 1986. Hi vaig anar pocs dies després de l’explosió. No deixaven sortir les vaques a pasturar a Suècia. Hi havia una sensació de perill molt real. La pluja, una mica radioactiva a conseqüència de Txornòbil, es va mesurar fins i tot a Barcelona i a València. Entre Bielorússia, Ucraïna i Lituània les centrals nuclears, amb accidents o sense, han tingut importància geopolítica: Ignalina, a Lituània, va ser una herència soviètica i tancar-la fou una conseqüència de la independència de Lituània. I avui hi causa alarma la nova central d’Ostrovets a Bielorússia al nord-oest de Minsk i a prop de Vílnius, de 2.400 MW. —Malgrat el perill permanent, ara hi ha visites turístiques a Txornòbil, com Aleksiévitx explicava en el darrer capítol del seu llibre. Com s’entén: negoci, banalització de la catàstrofe i dels riscs futurs, com ho interpreteu? —Jean-Pierre Dupuy té uns llibres sobre Txornòbil –i una estimació de víctimes escampades per Europa, segons la incidència diversa de la radioactivitat, de 50.000 persones– que presenten un altra teoria, diferent de la indiferència o la banalització o el ‘menfotisme’. Són aquests dos llibres: Pour un catastrophisme éclairé (Seuil, 2004) i Retour de Tchernobyl. Journal d’un homme en colère (Seuil, 2006). Les catàstrofes causades pels humans –guerres nuclears i grans accidents nuclears, el canvi climàtic, la gran pèrdua de biodiversitat–, o, més ben dit, per alguns humans –els països més rics i ‘avançats’–, poden causar desesperació, tractats de col·lapsologia inevitable, o, al contrari, poden causar el negacionisme. Txornòbil convertit en lloc turístic, per a estades curtes. O, una tercera alternativa millor: aquestes catàstrofes ens haurien de fer pensar, d’una manera racional, què podem fer per evitar-les i què hem fet malament, per produir-les. Un catastrofisme il·lustrat, racional. —Quina força tenen els moviments antinuclears al Japó després de Fukushima? —La història es belluga a cop de catàstrofes, i cal treure’n lliçons. Per exemple, al Japó, després de Fukushima (2011), que va ser un cop molt dur a la imatge del Japó com a potència tecnològica, van tancar gairebé totes les centrals nuclears, i n’hi havia moltes. La catàstrofe d’Hiroshima i Nagasaki hauria pogut crear una consciència antinuclear també per l’energia elèctrica habitual, però no ho va fer. Tancar centrals nuclears després de Fukushima va semblar una reacció precipitada, alguns van pensar. A poc a poc, amb molta discussió i oposició cívica, se n’han reobert algunes, cal pensar que ara amb més seguretat. També hi ha una discussió sobre el canvi de sistema energètic cap a l’energia solar. Japó és un país on la gent viu bé, econòmicament parlant, sense creixement econòmic, sense creixement de la població, pot ser un model per al nostre futur immediat. Van cometre una gran imprudència amb energia nuclear a dojo. La van pagar cara. Ara hi ha un cert renaixement de centrals elèctriques de carbó –però hi ha oposició per la contaminació local i el canvi climàtic. Aquests són els dilemes de la nostra època. La filosofia del catastrofisme il·lustrat és més oportuna que la religió del progrés tecnològic. Cal discutir les tecnologies democràticament. Txornòbil, vint-i-cinc anys després de l’accident nuclear. —A l’Atles Global de Justícia Ambiental que dirigiu, dels 3.273 casos de conflicte ambiental que, fins avui, heu situat al planeta, 120 se centren en el perill
35 vilaweb.cat Divendres 02 d’octubre 2020 JOAN MARTÍNEZ-ALIER 7/7 Lluita popular contra el cementiri nuclear i les repercussions en la lluita política i social. Quines característiques tenen els nous moviments de lluita ecològica antinuclear que neixen al món? —Bàsicament, són de dues menes: tancar les centrals antigues molt perilloses, com ara Diablo Canyon a Califòrnia, després de més de quaranta anys de lluita –i moltes més que tenim a França, a l’estat espanyol i a més països– i frenar les que es volen fer noves, a la Xina, a l’Índia. Algunes es frenen a elles mateixes pels costos enormes que tenen, com ara mateix a Finlàndia. També és molt important anar als llocs d’extracció d’urani i estudiar-los, a Níger per exemple, on la gent mor sacrificada a la mineria d’urani per la indústria nuclear francesa, com van morir els navahos a Nou Mèxic, als Estats Units. —Una victòria important de l’activisme antinuclear és la de la central de Bataan, a les Filipines, que mai no ha operat. Com està la qüestió? El govern ja ha desistit de posar-la en marxa? Què se’n farà? —Aquesta és una altra gran central nuclear molt política perquè va lligada a una gran corrupció a l’època del president Marcos, amb la companyia Westinghouse. El poble la va aturar quan va caure Marcos, ja l’havien enllestida, podia funcionar. Fa molts anys que està aturada, de vegades hi ha rumors que la volen posar en marxa. Però hi ha qui la vol convertir en un museu i un parc temàtic. Com Wunderland Kalkar, a Alemanya, un projecte de reactor ràpid amb sodi que no es va fer. Aquesta solució del museu o parc temàtic també s’ha proposat per a la central Lungmen 4, a Taiwan, enllestida i aturada. Fa riure, oi? —Un altre problema perillós i, en conseqüència, un aspecte important de la lluita antinuclear és el dels residus. Els moviments han aconseguit algunes victòries importants. Per exemple, a Gastre, a l’Argentina. La mobilització popular des de baix va ser decisiva per a aturar un cementiri nuclear. Ha estat com un desvetllament de la consciència ecològica dels pobres? —El cas de Gastre, a la Patagònia, és dels que m’estimo més de tot l’EJAtlas. Un poble que els anys setanta es va oposar a un dipòsit de deixalles nuclears, amb el paper important de Javier Rodríguez Pardo, un dels protagonistes de l’ecologisme popular a l’Argentina. Perquè els militars argentins estaven enamorats de les bombes nuclears i per això van estimular les dues o tres centrals elèctriques nuclears que hi ha al país. On posarien les deixalles? Admetrien a més deixalles dels altres països a les immensitats de la Patagònia. Un petit poble de 400 habitants va dir prou. —França depèn molt de l’energia nuclear. Com aborda l’envelliment de les seves centrals? La reacció dels moviments antinuclears, en quins aspectes o en quines zones com Bure, és més activa? —El ministre Nicolas Hulot –amb el president Macron– va voler aturar algunes centrals nuclears velles. Algunes, com Fessenheim, s’han aturat. Moltes altres centrals nuclears franceses funcionen, són perilloses. El ministre i potser el president manen menys que no pas Electricité de France. La companyia Areva, tanmateix, té una situació financera difícil, construeix noves centrals molt cares que no rutllen, sembla. Crec que hi ha perill d’un accident nuclear greu a França. El moviment antinuclear a França ha estat massa fluix comparat amb Alemanya i amb Suïssa, i també amb Itàlia, on es va fer un referèndum i no hi ha cap central nuclear. També a Àustria, on ja tenien la central de Zwentendorf enllestida, el 1978 un referèndum la va aturar. Això era uns mesos abans de l’accident de Three Mile Island. El primer ministre austríac era el gran polític socialdemòcrata Bruno Kreisky, que la va espifiar perquè es va declarar partidari de la central nuclear i la gent va votar-hi en contra. Kreisky era dels fidels a la religió de l’inevitable progrés tecnològic.
Page 1 and 2: 26 SETEMBRE - 02 OCTUBRE 2020 No fa
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres 02 d’octu
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres 02 d’oct
Page 31 and 32: 31 JOAN MARTÍNEZ-ALIER vilaweb.cat
Page 33: 33 vilaweb.cat Divendres 02 d’oct

"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?