El futbol europeu cau en les xarxes del capital de risc americà

12
vilaweb.cat
Divendres, 26 de març de 2021
ANA BARCELÓ
Es vigila molt, però segurament hi ha
vies o moments o dies determinats que és
més complicat de fer el control. Per això
dic que no sols necessitem un policia que
ens vigile sinó la responsabilitat de saber
que no hem de fer allò que no podem fer.
—No us canseu d’anunciar plans de
vaccinació que al remat no s’acaben
complint?
—No ens en cansem. Quan anunciem
els plans i diem quants vaccins arribaran
és perquè en tenim la confirmació
del ministeri. En tot cas, a vegades hi
ha una certa frustració quan aquesta
planificació canvia perquè Europa no ha
rebut les dosis necessàries i Espanya no
les ha pogudes repartir tampoc. No me’n
canse. Ací hem d’estar constantment al
peu del canó, mirant de programar per a
poder vaccinar com més prompte millor.
Canviem la planificació d’acord amb les
comunicacions que ens dóna el ministeri.
—Manteniu el pla de començar la vaccinació
en massa el mes d’abril tal com
va anunciar el president Puig?
—Ho va anunciar el president i ho va
anunciar el ministeri. Veurem quants vaccins
arriben. En aquests moments, quan
tot un pla no depèn només de nosaltres,
que en som els receptors, sinó que depèn
de tercers, evidentment estem sotmesos
a les variacions que puga haver-hi.
A nosaltres ens agradaria que a l’abril
poguéssem tenir una planificació perquè
comptàssem amb uns lliuraments més
estables. Encara és incert.
—Què li passa a Europa amb la política
de repartiment de vaccins?
—No ho sé. Ho ignore. Crec que la idea
que Europa fos qui negociàs era bona. A
més va invertir en molts laboratoris per a
poder tenir moltes portes obertes. És una
gran fita tenir un vaccí el mateix any que
es declara la pandèmia. Encara recorde
les tertúlies en què els experts deien que
tardaríem tres anys o quatre. Ja els tenim!
Ignore quines són les condicions. Però
és evident que falla alguna cosa quan
Europa no aconsegueix que arriben als
països els vaccins compromesos amb
els laboratoris.
—Com és que al País Valencià encara hi
ha un percentatge tan alt de persones
més grans de vuitanta anys que no ha
estat vaccinat?
—Presentar el pla de vaccinació per a
més grans de vuitanta anys, no volia dir
que en un dia es vaccinassen totes. He
dit moltes voltes que fins a la segona
setmana d’abril no hauran estat totes
vaccinades. I això és perquè, afortunadament,
tenim moltes persones més grans
de vuitanta anys. Més de tres-centes
mil. Som una societat longeva. Però és
cert que vaccinem al ritme que ens fan
arribar les dosis.
—És difícil d’entendre que en una família
l’àvia de vuitanta-cinc encara no haja
rebut cap dosi i el seu nét de trenta, que
és bomber o policia, ja està immunitzat.
—Hem de traslladar als ciutadans que
no hi ha d’haver cap inquietud perquè
tothom serà vaccinat. Faig una crida a la
tranquil·litat.
—Va ser un error interrompre la vaccinació
amb AstraZeneca la setmana passada?
—Quan es va interrompre es féu amb la
informació que tenia el ministeri que,
en aquest cas, va preferir ser prudent. La
informació arribava d’Alemanya i de més
països de la UE i havia de ser analitzada
per l’Agència Europea de Medicaments.
Per tant, va ser prudent. Quan l’EMA va
donar tota la seguretat es va reprendre.
—Aquesta frenada ha contribuït a llevar
credibilitat al sistema de vaccinació?
—Al contrari. Els ciutadans han de pensar
que totes les alertes han funcionat i,
sobretot, el comitè de farmacovigilància.
El ciutadà ha de tenir la seguretat
que les autoritats sanitàries controlen
constantment si hi ha reaccions adverses.
Si de cas, ens hauria de preocupar
que no tinguéssem controls ni seguiment.
Tant els controls de l’agència
espanyola com de l’agència europea
han funcionat.
—En aquest afer d’AstraZeneca feia més
Quan anunciem els
plans de vaccinació
és perquè tenim
la confirmació del
ministeri. Quan els
hem de canviar,
ens causa una certa
frustració
la sensació de ser enmig d’una guerra
comercial entre farmacèutiques que no
davant una alerta sanitària.
—Jo no entraré en aquest conflicte perquè
no el conec. No és una cosa que
m’haja preocupat. Allò que més em
preocupa és saber quantes dosis rebré
i quanta gent podré vaccinar i quant
de temps tardaré. Les altres qüestions
les deixe als qui han d’interpretar el
contracte i als qui han d’exigir a les
farmacèutiques que complesquen.
—A l’estiu, el 70% de la població haurà
estat vaccinada?
—Si hi ha vaccins, sí.
—…
—Així com arriben les dosis, les posem
totes. Jo no puc garantir un percentatge.
El desig d’aquesta consellera és poder tenir
el 70% de població vaccinada. Aquest
és el meu desig. Estem preparats. Tenim
tots els dispositius a punt per a fer vaccinació
en massa. Tenim equips, tenim recursos,
tenim espais. Ens falta la matèria
primera. A mesura que arribe, nosaltres,
a vaccinar, vaccinar, vaccinar…