El futbol europeu cau en les xarxes del capital de risc americà
- No tags were found...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
16<br />
vilaweb.cat<br />
Div<strong>en</strong>dres, 26 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2021<br />
ÀLVAR VALLS<br />
Tothom int<strong>en</strong>ta <strong>de</strong> protegir la seva<br />
economia. Si els catalans s’escap<strong>en</strong><br />
a Andorra, a la G<strong>en</strong>eralitat no li fa<br />
g<strong>en</strong>s <strong>de</strong> gràcia. I al revés, si els cli<strong>en</strong>ts<br />
catalans no pug<strong>en</strong> a gastar a Andorra,<br />
o a esquiar, no fa gràcia als andorrans<br />
<strong>en</strong>llà, no. Més <strong>en</strong>llà <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> la G<strong>en</strong>eralitat.<br />
I això és una cosa b<strong>en</strong> sorpr<strong>en</strong><strong>en</strong>t.<br />
Perquè <strong>en</strong>tre països allò que funciona<br />
són <strong>les</strong> cancelleries. Catalunya no <strong>en</strong> té.<br />
Les cancelleries són Andorra la Vella i<br />
Madrid. Doncs Madrid va dir, oh, això<br />
és cosa <strong>de</strong> la G<strong>en</strong>eralitat. És un misteri.<br />
Potser a Madrid ja li va bé el <strong>de</strong>sacord<br />
<strong>en</strong>tre Catalunya i Andorra. Potser un dia<br />
ho sabrem.<br />
—Què voldria Andorra?<br />
—Andorra vol dues coses: que els resid<strong>en</strong>ts<br />
i nacionals d’Andorra puguin<br />
viatjar més <strong>en</strong>llà <strong>de</strong> l’Alt Urgell. I que<br />
els catalans puguin passar a Andorra.<br />
Bàsicam<strong>en</strong>t, crec que ho vol perquè els<br />
catalans gastin a Andorra <strong>en</strong> compres i <strong>en</strong><br />
esquí. Andorra és un gran supermercat i<br />
viu d’això. I l’interès <strong><strong>de</strong>l</strong> govern andorrà<br />
és aquest. Naturalm<strong>en</strong>t, complint els<br />
requisits i evitant aglomeracions.<br />
—Andorra té tancada la frontera nord?<br />
Què hi diu l’estat francès?<br />
—Fins l’1 <strong>de</strong> març, es <strong>de</strong>manava una<br />
prova PCR. Ara s’ha eliminat. La PCR<br />
només et cal si te’n vas més d’un dia.<br />
<strong>El</strong>s andorrans pod<strong>en</strong> <strong>en</strong>trar a França,<br />
però només als <strong>de</strong>partam<strong>en</strong>ts limítrofs:<br />
Arieja i Pirineus Ori<strong>en</strong>tals. Si vols anar<br />
més <strong>en</strong>llà, necessites justificant. Situació<br />
similar a la <strong><strong>de</strong>l</strong> sud. Passa que els<br />
<strong>de</strong>partam<strong>en</strong>ts francesos són molt més<br />
grans que <strong>les</strong> comarques. Pel nord, els<br />
andorrans pod<strong>en</strong> arribar al mar. No<br />
passa al sud. Amb França també hi ha<br />
un altre acord: els francesos <strong>en</strong>tr<strong>en</strong><br />
a Andorra lliurem<strong>en</strong>t, però no pod<strong>en</strong><br />
esquiar.<br />
—Per què?<br />
—Per evitar un greuge comparatiu amb<br />
<strong>les</strong> estacions d’esquí franceses, que són<br />
tanca<strong>de</strong>s. Tornem a t<strong>en</strong>ir el proteccionisme<br />
que us <strong>de</strong>ia.<br />
—<strong>El</strong> cap <strong>de</strong> govern, Xavier Espot, quin<br />
perfil té?<br />
—En g<strong>en</strong>eral té un perfil baix, i costa que<br />
surti a <strong>les</strong> notícies. Envia els ministres. I<br />
amb el tema català, veurem. No ho sé, no<br />
ho sé. Històricam<strong>en</strong>t, l’excepció és Òscar<br />
Ribas, que t<strong>en</strong>ia una certa tirada, perquè<br />
era fill d’un mestre d’Olot. Quan es va fer<br />
la constitució, l’any 1993, una <strong>de</strong> <strong>les</strong> primeres<br />
coses que va voler fer Òscar Ribas,<br />
a banda d’obrir l’ambaixada d’Espanya<br />
a Andorra, i la d’Andorra a Madrid, va<br />
ser obrir el consolat a Barcelona. Fins<br />
i tot van llogar un local molt gran a la<br />
via Laietana <strong>de</strong> Barcelona. Hauria estat<br />
molt important, perquè cada dia hi ha<br />
c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ars <strong>de</strong> viatgers, <strong>de</strong> persones, que<br />
hi fan papers: estudiants, importadors<br />
(pel port <strong>de</strong> Barcelona <strong>en</strong>tra la major<br />
part <strong>de</strong> <strong>les</strong> merca<strong>de</strong>ries a Andorra).<br />
Molta relació que el consolat podria<br />
facilitar. Doncs quan Òscar Ribas <strong>cau</strong><br />
i puja Marc Forner, la primera cosa<br />
que va fer va ser <strong>de</strong>ixar el local, i oblidar-se<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> tema <strong><strong>de</strong>l</strong> consolat. I no van<br />
donar mai explicacions. Un d’aquests<br />
misteris. Avui no hi ha consolat. Jaume<br />
Bartomeu, <strong>de</strong> catalanista, res. I l’actual<br />
no em consta que hagi fet res <strong>de</strong> certa<br />
significació. És un home <strong>de</strong> perfil baix.<br />
<strong>El</strong>s polítics andorrans t<strong>en</strong><strong>en</strong> una certa<br />
t<strong>en</strong>dència a fer veure com si Catalunya<br />
no existís. L’obvi<strong>en</strong>. No la consi<strong>de</strong>r<strong>en</strong>. Jo<br />
<strong>en</strong> dic orgull d’estat. Després <strong>de</strong> la constitució<br />
(abans no era així) <strong>de</strong>i<strong>en</strong>: nosaltres<br />
<strong>en</strong>s <strong>en</strong>t<strong>en</strong>em amb Madrid. D’estat<br />
a estat. Potser, potser, la situació d’ara<br />
és la resposta catalana a tots aquests<br />
anys. Ara, jo tampoc no carregaria gaire<br />
<strong>les</strong> tintes amb la G<strong>en</strong>eralitat. Al cap i a
Change language