El futbol europeu cau en les xarxes del capital de risc americà

42
REPORTATGE
vilaweb.cat
Divendres, 26 de març de 2021
publicada durant tot el mes
de novembre i coordinada
per ella mateixa, responia a
la crida que havia fet en el seu
quadern d’estiu, adreçada a
“lingüistes i sociolingüistes
de totes les edats, acadèmics i
obrers de la llengua, amb trajectòries
diverses i, cosa més
important, de Perpinyà a Alacant
i de Lleida a Mallorca”.
El debat ja s’havia engegat,
però encara havia de créixer.
I de seguida l’editor de
Viena Edicions, Enric Viladot,
va demanar-li d’aplegar
aquells articles en un llibre.
Fou llavors que ella va saber
veure l’avinentesa de donar
més gruix a les aportacions.
De trenta autors van passar
a setanta-set i el mapa es va
eixamplar: ara ja no anava
de Lleida a Mallorca, sinó de
la Franja a l’Alguer. “M’han
retret moltes absències –diu
Junyent–, però són de gent
que escriu habitualment als
mitjans i ja sabem qui són i
què pensen. Conec molta gent
que té moltes coses a dir i que
no són conegudes. Ara les
hem tingut en compte. D’això
sí que n’estic orgullosa.” I
afegeix: “Entre aquesta gent
diversa hi ha sobretot gent
jove, gent amb idees i propostes,
gent que té una visió molt
diferent de la llengua perquè
ha viscut experiències molt
diferents, gent que et dóna
mirades alternatives que a mi
m’han fet reflexionar molt.”
El jovent, el jovent!
El jovent és la clau que obre
tots els panys, però el poder
sembla que no se n’adoni.
Junyent ho explica ras i curt:
“De gent jove, me’n ve a trobar
molta. I, si t’haig de dir
la veritat, em sorprèn molt
que em vinguin a trobar a mi
perquè com a ‘aconseguidora’
sóc un desastre. Això em fa
pensar que no se’ls escolta
ningú. I això sí que és preocupant.”
I ho rebla així: “Estic
segura que, amb el mínim suport
imprescindible, aquesta
colla serien capaços de crear
un món referencial en català
per a criatures i joves que
acabaria essent beneficiós per
a tots.”
Certament, una bona part del
problema i de la solució està
en el paper crucial de la gent
jove. Per això és interessant de
llegir què hi diuen els quatre
intrèpids que la van anar a
veure i que van contribuir a
impulsar aquest debat. Són
Pol Cruz-Corominas, economista
i llicenciat en dret
i periodisme; Albert Lloreta,
realitzador audiovisual i
fundador de Bonobo Films;
el Modernet, activista per la
llengua, molt actiu a Twitter;
i Arnau Rius, historiador, publicitari
i coimpulsor del Canal
Malaia.
Cruz-Corominas se centra en
la transformació digital. Amb
una embranzida admirable,
s’arromanga i va per feina, fa
una anàlisi àgil de la situació
i proposa solucions: pantalles
del 3/24 a les parades del
Tram, irrupció de TV3 en el
contingut digital a YouTube
i TikTok, l’entrada urgent de
productes digitals en català
a les escoles... I tot plegat
ho recús així: “Lluny d’una
dicotomia entorn digital/material,
assegurem-nos que els
poders públics basteixin estratègies
que el facin avançar
en paral·lel i convertim-ho en
la nostra principal fortalesa.”
L’article de Lloreta és una bona
cleca a una administració
adormida que simplement
les veu passar. Defineix amb
precisió els tres eixos en què
s’ha de fonamentar l’acció
pública: lleugeresa, velocitat
i experimentació. Diu, amb
sorna fresca i sacsejadora:
“És una bona idea promoure
i projectar un ecosistema
de youtubers en català, però
encara més és fer-ho en el
moment adequat i no set o
vuit anys tard.” I ho remata,
al final: “Una administració
lleugera, capaç de llançar
àgilment 200 projectes digitals
originals cada any, asseguraria
la immersió digital
del català, una tasca central
per a la supervivència lingüística
dels propers vint anys.”
El Modernet escriu un article
adreçat directament als joves
compromesos amb la societat
per somoure’ls, per fer-los
veure que no es poden desentendre
de la llengua, així com
no es desentenen de l’ecologisme,
del feminisme, de
l’antifeixisme i de qualsevol
altra lluita de transformació:
“Per què el català és l’única
lluita que la nostra generació
té abandonada? Com pot ser
que estiguem a primera línia
Cruz-Corominas
se centra en la
transformació
digital. Amb
una embranzida
admirable,
s’arromanga i va
per feina, fa una
anàlisi àgil de la
situació i proposa
solucions