El futbol europeu cau en les xarxes del capital de risc americà

44
REPORTATGE
vilaweb.cat
Divendres, 26 de març de 2021
i d’ús habitual: “Si a Catalunya
hi ha 5 milions –aproximadament–
de persones
que diuen que saben parlar
català i 2 milions que l’han
après a casa, això vol dir que
tenim 3 milions de persones
que l’han après com a segona
llengua” (Vanessa Bretxa). I
això no vol dir res o ho vol dir
tot: “El català el parla i el vol
parlar –de formes diferents i
variades– gent molt diversa
que ha vingut a parar a les
nostres contrades o bé que ja
ha nascut aquí de pares immigrants”
(Maite Puigdevall).
I ací arribem a la mare dels
ous: la llengua sobreviurà si
aprenem a mantenir-la a tot
arreu, sense dimitir: “Canviar
de llengua és letal per al català,
i a més provoca el dolor de
la renúncia a qui ho fa i el sentiment
d’exclusió a qui ho rep,
sobretot si té la sensació que
se’l discrimina pel seu aspecte
‘estranger’” (Pere Comellas).
Entre els punts forts no podem
passar per alt el multilingüisme,
esmentat d’una
manera o altra per una vintena
de coautors del llibre:
“Les més de 300 llengües que
es parlen és una fortalesa del
país i obre noves possibilitats
al català, que té una certa
capacitat d’atracció” (Narcís
Iglesias). I és en aquest context
multilingüe on el català
ha de reeixir: “Lluitar pel futur
del català en un marc de
plurilingüisme equitatiu –o
desentendre-se’n– és lluitar
per un món just –o renunciar-hi”
(Isidor Marí). També la
immersió a l’escola, és clar,
s’ha de considerar un tresor
a preservar. I a revifar: “Cal,
doncs, que la comunitat educativa
es comprometi a fer que
el català sigui, efectivament,
l’eix vertebrador de l’ensenyament-aprenentatge”
(Mariona Casas). Però, i en
sortint de l’escola, ens hauríem
de fer aquesta pregunta:
“Hi ha continuïtat i coherència
entre la llengua de l’escola
i la llengua de les activitats de
l’entorn?” (Pere Mayans).
Som els primers dels últims
Per definir la situació actual
del català, Junyent diu al
pròleg del llibre: “Som els primers
dels últims i els últims
dels primers o, dit d’una altra
manera, de totes les llengües
amenaçades, el català
és la que té més possibilitats
de sobreviure.” D’ací ve la
importància d’aquest llibre,
d’aquests llibres, en què ha
intervingut: per sortir-nosen,
per salvar la llengua, cal
arromangar-se i actuar. Ella
ha vist amb lucidesa quins
eren els primers passos: estimular
la reflexió i, de seguida,
aprofitar l’efervescència que
se’n derivava per fer una diagnosi
de la situació i proposar
solucions. Si el 2020 va fer
arrencar el debat amb la sèrie
de VilaWeb, ara ha plantat la
llavor d’aquells articles i mols
més en la terra fèrtil d’un jovent
inquiet i preocupat, que
és el present i el futur alhora.
Li demanem si té consciència
d’haver començat a despertar
una societat adormida: “De
cap manera. Crec que em veuen
com a algú que, almenys,
no calla i que diu el que la majoria
constatem. Però desperts
ja ho estàvem, i alerta
també. Només cal trobar la
manera que els responsables
facin la seva feina.”
Podeu comprar El català, la
llengua efervescent, El futur del
català depèn de tu i Els colors de
la neu a la Botiga de VilaWeb
Entrevista a Carme Junyent
(3-9-2020): ‘El bilingüisme
mata el català i el multilingüisme
el salva’
El futur del català, un quadern
de tardor per a un debat
pendent
Llibreta de vacances
La immersió
lingüística escolar
ha fracassat; el
pes del català
als mitjans de
comunicació s’ha
anat reduint; i,
sobretot, no hem
guanyat la batalla
al carrer