El futbol europeu cau en les xarxes del capital de risc americà

20
vilaweb.cat
Divendres, 26 de març de 2021
ANÀLISI
Boye ha indicat uns quants motius
més de recusació de Conde-Pumpido,
com el fet que, com a fiscal general de
l’estat, fos el responsable de designar
la majoria dels fiscals que s’han fet
càrrec de les acusacions en la causa
contra el procés
deo íntegre). Però van passar
pràcticament inadvertides.
Era el 23 de novembre, quan
encara no feia ni un mes que
havien empresonat mig govern.
Ell, magistrat del TC, ja
sabia, ho havia de saber, que
aquella causa judicial acabaria
algun dia a les seves mans.
Però tanmateix es va deixar
endur i va declarar coses que
són greus perquè trenquen la
imparcialitat que s’ha d’exigir
a un magistrat sobre el cas en
què s’ha de pronunciar. Deia
dels presoners i els exiliats
que “se situen al marge del
dret” perquè “agiten la bandera
pretesament democràtica
per a subvertir la constitució”.
I encara concretava que
no eren pas “grups marginals,
sinó [responsables] còmodament
instal·lats al capdavant
de les institucions democràtiques”.
Deia que “s’havien alçat
contra la sobirania nacional
que rau en el poble espanyol
convocant una fracció del poble
català”, i la referència a
aquest verb és significativa,
perquè en el codi penal espanyol
delimita els delictes de
rebel·lió i de sedició. Però és
que, a més, Conde-Pumpido
va avançar-se quan va considerar
que els fets constituïen
un delicte de malversació:
“[Els dirigents independentistes]
disposen de la preeminència
dels mitjans i els instruments
que els proporciona
el marc constitucional mateix
per a garantir l’autogovern de
la seva comunitat, inclosa la
disposició de quantitats rellevants
de diner públic.”
Tot s’hi valia
Conde-Pumpido fent totes
aquestes declaracions, Narváez
dient allò del 23-F... Magistrats
del Tribunal Constitucional
espanyol deixats
anar. Perquè aquella tardor
la set de venjança era tan gran
que anaven desbocats, i van
anar tan lluny com van poder,
amb la presó preventiva,
l’acusació per rebel·lió per a
liquidar-los políticament, i la
querella del fiscal Maza (Más
dura será la caída, no van tenir
cura ni del nom de l’arxiu)
anava tan passada de voltes
que va generar la principal
vulneració de drets contra
els presos i els exiliats, la del
jutge natural, perquè Maza
allà ja deia explícitament que
convenia que l’Audiència espanyola
o el Suprem es fessin
càrrec de la causa, i no pas el
TSJC ni cap jutge de Catalunya
perquè no se’n refiava, perquè
podien estar contaminats de
l’ambient polític que s’hi respirava.
I així es va fer. Tot un
atemptat contra el dret fonamental
del jutge natural que
ha acabat significant el rebuig
de l’extradició de Lluís Puig
per part de Bèlgica i que està
a punt d’entrar al Tribunal de
Justícia de la Unió Europea.
Però Boye ha indicat uns
quants motius més de recusació
de Conde-Pumpido, com
el fet que, com a fiscal general
de l’estat, fos el responsable
de designar la majoria dels
fiscals que s’han fet càrrec
de les acusacions en la causa
contra el procés. I que tingui
un lligam d’amistat declarat
amb el fiscal Javier Zaragoza.
I, fins i tot, que fos ell qui, segons
informacions publicades
a la premsa espanyola, pressionés
Pedro Sánchez perquè
el govern espanyol es fes càrrec
de la despesa de la defensa
del jutge Pablo Llarena quan
els exiliats el van denunciar a
un jutjat de Bèlgica per haver
vulnerat la seva presumpció
d’innocència.
Conde-Pumpido es troba ara
entre dos focs: el dels seus
enemics dins el Tribunal
Constitucional espanyol i (de
moment) el de la defensa dels
exiliats i dels presos polítics.
Què farà? S’apartarà de la
causa com es va veure forçat a
fer Narváez? Sigui quina sigui
la decisió que prengui, ja no
s’escapa del desprestigi ni de
l’escàndol, ni ell ni el TC. Perquè
ja hi ha dues sentències
dictades, les de Borràs i Mundó,
desestimant l’empara que
demanaven; redactades per
ell mateix, tot sabent que un
dia de fa més de tres anys va
dir allò que va dir, i que té uns
lligams amb els fiscals de la
causa contra l’1-O i especialment
amb Javier Zaragoza
que l’inhabilitaven.
A l’aguait
De moment, el moviment
que ha fet Gonzalo Boye presentant
la recusació aquesta
setmana ha tingut un efecte
immediat. Perquè el TC,