El futbol europeu cau en les xarxes del capital de risc americà

46
GONZALO BOYE
vilaweb.cat
Divendres, 26 de març de 2021
ANDREU BARNILS
L’advocat Gonzalo Boye es mostra
segur sobre les possibilitats d’èxit
dels seus clients independentistes.
Creu que Puigdemont, Ponsatí, Comín
i la resta acabaran guanyant. En
canvi, quan parla del seu cas, no se’l veu
gens optimista. Creu que ho té complicat,
i que es troba molt sol a Madrid. En dos
anys li han entrat a casa i al despatx dues
vegades, li han fet quatre inspeccions
d’Hisenda i tres de la Seguretat Social,
el banc li ha tancat el compte corrent,
l’empresa de seguretat no troba
les imatges de l’entrada, l’insulten
i l’ataquen pel carrer. Ara ho
explica a ¿Cloacas? Sí, claro (Roca
Editorial) el tercer llibre sobre
els casos que viu, incloent-hi
el seu. Com explica al llibre i a
l’entrevista, Boye creu que és
víctima de les clavegueres incontrolades
de l’estat espanyol.
No hi veu ni la mà del govern ni
una operació d’estat, sinó clavegueres
autònomes i poderoses
que li fan pagar el fet de ser advocat dels
independentistes. En
—Us han obert una causa penal (acusat
de falsificar contractes per a un client),
us n’han reactivada una altra, el cas
Revilla, us han entrat dues vegades al
despatx, us han accedit al telèfon mòbil,
us han fet quatre inspeccions d’Hisenda
i tres inspeccions de seguretat social. En
quant de temps?
—En els darrers dos anys. I tenint present
que la inspecció fiscal, la més gran,
és per una discrepància de... dos-cents
euros i escaig.
—El banc us ha tancat el compte corrent
i l’empresa Securitas diu que no
pot trobar les imatges de quan us van
entrar al despatx. Al llibre no dieu el
nom del banc.
—Ja us el dic: el Banc de Santander. El
Banc de Santander em notifica el 12 de
març de 2020, dos dies abans del confinament,
que tanca el meu compte corrent
i el del despatx. Rescindeix el contracte.
I Securitas em diu que té les imatges de
quan ens van entrar al despatx, però que
no les pot recuperar. M’ho diuen dues
vegades, tot i tenir el servei prèmium.
—Ara esteu amb Securitas?
—Ara no estic amb qui no he d’estar, no.
—La vostra tesi és que sou víctima d’una
persecució, però que no és una operació
Defensen la indissoluble unitat de
la nació espanyola, i per tant, jo he
de pagar per allò que he fet, que no
és emblanquir diners, sinó defensar
independentistes
d’estat, ni hi ha el govern espanyol darrere.
Són grupuscles.
—El mateix cas de Bárcenas, l’operació
Kitchen, demostra que hi ha grups de
poder que estan incrustats dins l’estat.
I que es van fer servir recursos públics
per a fer seguiments amb més de setanta
agents a aquest senyor. Tot, per un
interès particular del ministre de l’Interior
concret [Jorge Fernández Díaz] i un
president concret [Mariano Rajoy]. En el
meu cas, és evident que tot va començar
amb una querella en contra meva, per la
demanda que havíem interposat al jutge
Llarena a Bèlgica.
el fiscal no hi veia delicte), la inadmet a
tràmit. Doncs el mateix dia, la jutgessa
cita a declarar com a testimoni Manuel
Puentes Saavedra. Aquest senyor passa
de ser a la presó, condemnat a quatre
anys per un altre cas, a sortir en llibertat
després d’haver-me incriminat.
—La jutge Tardón, per què ho fa? Simplement
perquè és amiga de l’advocada,
la dona de Pedro. J?
—Crec que ve de temps enrere. Ella es va
haver d’abstenir en el judici a Elpidio
Silvia per la manera com havia portat
el judici de Miguel Blesa. Tardón havia
estat consellera de Caja Madrid, el
banc de Blesa. Sempre em va culpar
d’això. Ho té clavat. També s’ha de
dir que és una persona obertament
de dretes, va ser regidora del PP. I
el PP ha intentat que ella entrés al
Consell General del Poder Judicial. I
no oblidem una cosa: jo sóc acusació
querellant contra Bárcenas i el PP.
—Si us demano per què us van darrere,
què responeu?
—Per una qüestió ideològica. Per una
banda, defensen la indissoluble unitat
de la nació espanyola, i per tant, jo he
de pagar per allò que he fet, que no és
emblanquir diners, sinó defensar independentistes.
I perquè els dec causar
repulsió. És una qüestió ideològica. La
querella que em va interposar la dona
de Pedro J, me la va posar al costat
d’advocats tan destacats com l’editor
de Marchena, o ex-membres del Tribunal
Suprem que pertanyen a confraries
franquistes de Toledo.
—Qui la va posar, aquesta querella en
contra vostra?
—Una advocada, Cruz Sánchez de Lara.
El seu marit és Pedro J, director d’El Español.
El meu cas va caure a l’Audiència
Nacional, jutjat central número 3. La
jutgessa, Maria Tardón, íntima amiga
de l’advocada. Obligada per llei (perquè
—Per què esteu tan segur que no és una
operació d’estat, sinó que són clavegueres
autònomes?
—Si hi hagués hagut una operació d’estat,
quan van escorcollar casa meva i
el despatx, hi haurien trobat un milió
d’euros posats la nit anterior. O un paquet
de cocaïna. Això que tenim aquí és