modul4

© FUOC • PID_00160116 13 Gestió del conflicte a les organitzacions
• Planteja reptes i fomenta la competitivitat.
• Pot despertar la curiositat i la creativitat, i actuar com a motor del pensament.
• Pot servir per a aprofundir o desenvolupar relacions, i abordar temes fonamentals
que, altrament, s'haurien ignorat.
• Permet el tractament de temes en la seva complexitat i multidimensió, i
resoldre divergències perceptives.
Per a treballar de manera col·laborativa i cooperativa, la gestió positiva del
conflicte es fonamenta en cinc enfocaments: el sistèmic, el proactiu, el de la
diversitat, l'apreciatiu i el creatiu. A continuació veurem què significa cada un.
1.2. Enfocaments de la gestió positiva
La gestió alternativa de conflictes (GAC) proposa mecanismes i sistemes democràtics
de participació per a la resolució de conflictes. Aquests poden ser més
eficients, ja que són menys costosos d'aplicar, si constitueixen una via viable
en lloc de la tradicional judicial (Palou, 2004). També exigeixen menys temps
en la gestió i són més eficaços en els seus resultats, ja que són més positius
per a les parts i permeten que aquestes obtinguin acords guanyarguanyar,
la qual cosa dóna un marge de coresponsabilitat i de sostenibilitat indubtable
(Farré, 2004).
Lectura recomanada
J. Palou (2004). Alternativas
a la resolución judicial de los
conflictos existentes en el
ámbito de las organizaciones.
A E. Vinyamata. Guerra y paz
en el trabajo: conflictos y conflictología
en las organizaciones
(pp. 203-220). València: Universitat
de València / Tirant
lo Blanch.
La gestió positiva del conflicte, tal com ja hem vist, inclou entendre que el
conflicte ens pot aportar nombrosos avantatges, com ser un estímul per al
canvi, potenciar el creixement personal i social, fomentar la creativitat en la
recerca de solucions, generar noves idees per a resoldre situacions difícils. En
definitiva, és una oportunitat per a ampliar la mirada integrant diverses perspectives
i enfocaments d'una mateixa situació, en què es potenciïn les diferències
i es puguin expressar sentiments.
Alzate (1998) ens assenyala les funcions del conflicte següents:
• Evita els estancaments.
• Estimula l'interès i la curiositat.
• És l'arrel del canvi personal i social.
• Ajuda a establir identitats tant personals com grupals.
• Ajuda a aprendre nous i millors mètodes de respondre als problemes.
• Ajuda a construir millors relacions i més duradores.