modul4

© FUOC • PID_00160116 39 Gestió del conflicte a les organitzacions
3.1. Pensament lateral i creatiu
El pensamentlateralocreatiu és un terme que va proposar Edward De Bono
(1986) per representar un tipus de pensament diferent del pensament lògic
(convencional, racional o vertical). Segons l'autor, el pensament lateral representa
una sèrie de camins alternatius amb els quals no estem acostumats a
pensar per a trobar les solucions als problemes que se'ns plantegen. Normalment,
les persones utilitzem només un tipus de pensament per a solucionar
aquests problemes: el pensament lògic.
El pensamentlògic és un pensament determinat per l'anàlisi, el judici i la
discussió. Es tracta d'un pensament basat en la racionalitat que ens permet
analitzar els nostres models de funcionament i comprovar-ne la validesa en
el nostre entorn. Solem analitzar les situacions per a veure què és el que està
malament, no encaixa o no funcionarà partint d'un raonament crític caracteritzat
per la lògica, i tractem de solucionar-les utilitzant els models que ja ens
han funcionat en el passat (De Bono, 2008). És a dir, ens ocupem de veure
les coses com són i tractem de buscar com s'han solucionat en el passat. En
canvi, el pensament lateral s'ocupa de veure com podrien ser les coses i com
es podrien solucionar des de nous punts de vista. Utilitza altres perspectives
per a mirar un problema, no solament la perspectiva racional.
Exemple de pensament lògic
Imaginem que un metge examina un nen amb una erupció. El metge pensa tot seguit
en algunes possibles caixes (metàfora utilitzada per a designar els models que tenim i
amb els quals actuem segons la circumstància, i que hem après al llarg de la nostra vida)
que poden donar resposta a la situació, com per exemple cremades solars, xarampió o
al·lèrgies. Si el metge jutja que la causa de l'erupció són les cremades, ràpidament farà tot
el que ha de fer per combatre les cremades (De Bono, 2008). Probablement li donarà una
pomada perquè és el més recomanable i el que sempre ha funcionat.
Això és un exemple de pensament lògic en què es demostra que aquest tipus
de pensament es basa en l'aplicació de models que ja han donat resultat en
el passat. Segons l'autor, el pensament lògic, basat en l'anàlisi, el judici i la
discussió, no té res de dolent, al contrari, és excel·lent (en l'exemple el metge
troba la solució). El problema és que sovint ens trobem amb situacions problemàtiques
en què el pensament lògic és insuficient i els nostres models no
funcionen. En un món canviant com el que ens trobem, necessitem dissenyar
camins nous, no solament basats en el que és una cosa sinó en el que pot ser.
Per això és important desenvolupar el pensament lateral. El pensament lateral
incentiva el nostre enginy i la nostra creativitat, mentre que el pensament lògic
ens ajuda a desenvolupar la nostra lògica.
Per tant, el pensament lateral afirma que de vegades, els problemes presenten
límits que només podem superar deixant de banda les nostres suposicions bàsiques
i enfocant el problema des d'un angle completament nou. Imaginem
que som en una reunió de feina i dues persones tenen punts de vista diferents
sobre com s'ha de fer una cosa. Utilitzant el pensament lògic, es produiria una
discussió en què cada persona intentaria defensar la seva posició i demostrar