modul4

More documents

Recommendations

Info

© FUOC • PID_00160116 34 Gestió del conflicte a les organitzacions Per a poder portar a terme aquesta estimulació del conflicte ens hem de centrar en dos aspectes: lacreacióoexpansiódelsassumptes del conflicte i els comportamentsdelesparts. Tots dos aspectes s'han de potenciar per a estimular el conflicte, però s'ha de fer d'una manera controlada i ordenada. La idea és tractar d'escalar el conflicte per mitjà de comportaments competitius o la creació i expansió d'assumptes utilitzant diverses tècniques i habilitats per a això. Abans d'esmentar aquestes tècniques o habilitats, és important tenir en compte tres aspectes per a estimular el conflicte: el tipus de conflicte, la interdependència i el nivell de tensió. 2.1. El tipus de conflicte El tipus de conflicte que convé estimular és el de tasca, que es caracteritza perquè les parts solen tenir diferents punts de vista o opinions sobre una decisió concreta o una acció que s'ha de dur a terme. Per exemple, si dues empreses discrepen respecte a quan llançar un producte al mercat, es tracta d'una decisió concreta. En canvi, el conflicte no s'ha de centrar en les relacions personals, perquè s'identifica amb aspectes que, quan entren en conflicte, poden ser fortament desestabilitzadors. En general, les idees, les creences o els valors que destaquen en el conflicte de relacions personals s'han anat adquirint al llarg de la vida i configuren els principis de les persones. Com argumenta Acland (1993), "els principis són innegociables" i tenen un valor alt per a les parts. Quan els principis entren en conflicte, se sol produir una escalada i un augment del nivell de tensió. Per exemple, quan a un treballador d'una organització no se'l deixa portar un símbol religiós durant les hores de feina. "Cuando en un grupo de trabajo aparecen los conflictos basados en valores, ideas o gustos personales, el clima laboral puede deteriorarse." (Jehn, 1995, citat a Munduate i Medina, 2005) 2.2. La interdependència La interdependència significa que els resultats d'una part depenen de l'altra i a l'inrevés. El resultat depèn de totes dues parts i les accions de cada una de les parts influeixen en els resultats del conflicte. La interdependència pot ser positiva o negativa. La interdependència positiva es refereix a la concordança dels objectius que busquen totes dues parts i la discordança quant a les activitats necessàries per a aconseguir-los. Per exemple, hi pot haver dues empreses que faci molt temps que treballin juntes però que discrepen sobre quan cal llançar un producte al mercat. El producte és un objectiu comú, compartit per totes dues empreses, i han de treballar juntes per llançar-lo al mercat, ara bé, discuteixen per saber quan és el millor moment per a fer-ho.
© FUOC • PID_00160116 35 Gestió del conflicte a les organitzacions En canvi, la interdependència negativa es refereix al fet que tant els objectius com les activitats que totes dues parts persegueixen i utilitzen en el conflicte són incompatibles o excloents. Per exemple, quan dues empreses lluiten per l'autoria d'una patent o quan dos treballadors volen ascendir a un únic lloc de treball vacant. Cada empresa o treballador intentarà aconseguir el seu objectiu, la patent o el lloc de treball, i utilitzarà unes activitats o unes altres per a aconseguir-ho. Normalment, quan la interdependència és negativa s'utilitza un estil competitiu. Quan hi ha una interdependència positiva, les parts solen col·laborar i treballar conjuntament, ja que persegueixen un objectiu comú. Continuant l'exemple anterior sobre el llançament d'un producte al mercat, totes dues empreses hauran de treballar conjuntament per a decidir quan ha de sortir el producte al mercat. L'objectiu de totes dues empreses era la creació del producte, però cada una ofereix el seu punt de vista sobre quan s'ha d'introduir el producte al mercat. Com que el producte és un objectiu comú, i també els possibles beneficis que aporti i altres, han de transformar els interessos personals de cada una en interessos conjunts. Les parts han d'estar disposades a obrir-se i a sentir els interessos, els desitjos, les propostes o les demandes de l'altra part. Per a fomentar la interdependència positiva en les organitzacions s'han de fer les accions següents: 1) Buscar metes d'ordre superior, en què els elements en conflicte es puguin posar d'acord. 2) Facilitar el treball en equip i premiar preferentment els objectius grupals sobre els individuals. 3) Procurar que els treballadors coneguin la finalitat última de les decisions que prenen i el seu paper en la consecució d'aquesta finalitat. 4) Intentar que els treballadors coneguin en quina mesura la seva feina afecta altres persones. 5) Procurar que l'organització tingui valors i metes clars, coneguts per tots els treballadors. 6) Evitar que els treballadors es considerin ells mateixos com a vencedors o perdedors en dur a terme una determinada tasca. 2.3. El nivell de tensió En general, podem parlar de tres nivells de tensió que es produeixen durant el conflicte i en relació amb els resultats que es volen obtenir. Aquests nivells de tensió són: baix, moderat i alt.
Page 1 and 2: Gestió del conflicte a les organit
Page 3: © FUOC • PID_00160116 Gestió de
Page 6 and 7: © FUOC • PID_00160116 6 Gestió

modul4

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?