Els nous instruments de la gestió pública - Universitat Pompeu Fabra

social i la cooperació. Tal com assenyala R. Putnam (1993), això requereix
a) aconseguir que la societat participi d’uns objectius conjunts; b) posseir
unes identitats comunes que es reflecteixin i en les interaccions quotidianes
(associacionisme), i c) compartir un component emocional a través del qual
la gent es vincula a una comunitat (valors).
Que el sector públic sigui capaç d’aconseguir l’objectiu anterior pot
resultar decisiu en un futur marcat per la globalització dels béns i els serveis
comerciables, mentre que el sector dels serveis personals, i els públics particularment,
es quedarien al marge de la pressió competitiva. Com a resultat, és
previsible que un sector públic «eficient», que ajudi el desenvolupament econòmic
i no sigui un llast per la seva excessiva pressió fiscal i despesa supèrflua,
resulti decisiu per a la competitivitat futura dels països. Amb gairebé un
50% de despesa assignat per processos diferents dels propis del mercat (tenint
en compte que el conjunt de la despesa de les administracions públiques
representa gairebé la meitat del PIB), els algoritmes de comportament de la
«mà visible» de les institucions públiques esdevenen crucials.
3. La necessitat de replantejar-se el «què»
de l’actuació pública
A la discussió sobre el replantejament necessari de l’actuació pública
en l’economia han contribuït d’una manera destacada els recents Informes
sobre el Desenvolupament Mundial i, particularment, el referent a 1997, realitzat
sota l’impuls de J. Stiglitz en la seva etapa al directori del Banc Mundial.
En l’esmentat informe, es destaca d’una manera diàfana el sentit del que
ha de fer i el que ha de deixar de fer el sector públic en el nou segle. En el
primer front, l’Estat, a part d’assegurar el context general de funcionament de
l’economia ja esmentat i, particularment, la credibilitat de les polítiques
públiques (en la seva elaboració i aplicació –contra la corrupció– i canalitzant
les garanties formals tenint en compte els drets de propietat reconeguts), ha
de respondre a nous reptes. Aquests requereixen, entre altres problemes, tractar
de (i) promoure l’acció col·lectiva internacional en matèria de R+D, de
salut pública –malalties contagioses– referent al medi ambient, de comerç
transnacional..., (ii) la protecció de dades, garanties de la persona davant els
14 ■ INTRODUCCIÓ