Els nous instruments de la gestió pública - Universitat Pompeu Fabra

Gestió pública-gestió privada, acords i desacords
En la valoració de les similituds i les diferències entre gestió pública
i gestió privada, podem destacar diversos aspectes, tant en el nivell micro com
en el nivell macro.
Algunes diferències en el primer dels plans podrien ser les següents:
en matèria de gestió estratègica, la gestió privada es preocupa de la competitivitat
de l’organització, ateses les seves potencialitats i debilitats respecte a
un entorn bàsicament canviant. Això té menys sentit en l’àmbit de la gestió
pública, ja que el Govern difícilment pot pretendre abandonar un servei per la
senzilla raó, per exemple, que l’entorn sembli desfavorable.
D’una manera similar a això anterior podríem valorar els aspectes
relatius a la incentivació al consum o el «màrqueting» de serveis. En l’àmbit
públic es tractaria d’adequar la provisió de serveis a un concepte de «necessitat»
establert sota criteris i propietats públiques, que és diferent d’estimular
o orientar la demanda cap a determinades tendències interessants per al productor.
En l’actuació pública, les necessitats (utilització normativitzada i
estandarditzada, per exemple) han de ser analitzades d’acord amb els objectius
governamentals pròpiament dits. En l’àmbit privat, això significa una
simple dada per poder establir els nivells d’oferta. En el primer cas, allò
col·lectiu pesa tant com allò individual, el que és participatiu, tant com el que
és representatiu, i la continuïtat institucional ha d’avalar, en aquest sentit,
l’equilibri d’interessos. En el segon cas, els èmfasis són, precisament, els
contraris dels anteriors.
En matèria de gestió pressupostària privada, el pressupost es basa en
una previsió de vendes (ingressos) que s’han de relacionar amb una determinada
estructura de despeses. Si les vendes es disparen per damunt de les previsions,
s’ajusten en una bona mesura, i d’una forma equivalent, els nivells de
producció i de despeses. En el sector públic, el pressupost és, eminentment,
un acte d’elecció política, a partir de la pressió fiscal vigent. Un ingredient
diferenciador entre gestió pública i gestió privada procedeix també de la responsabilitat
pública dels gestors, que inclou requisits de transparència i
respecte als procediments, diferents dels que trobem en la gestió privada.
20 ■ INTRODUCCIÓ