Els nous instruments de la gestió pública - Universitat Pompeu Fabra

El pes del sector públic en les economies del nostre entorn equival
aproximadament a gairebé la meitat del producte interior brut. La magnitud
dels recursos que s’assignen a aquest sector, la seva importància
social i política, i els seus efectes, positius i negatius, en la competitivitat
de les empreses en un marc de globalització creixent plantegen
dues grans qüestions. Què ha de fer i què pot deixar de fer, el sector
públic? Com es pot gestionar aquesta ingent quantitat de recursos?
La primera qüestió ha estat l’objecte d’un ampli debat, tant a la
Unió Europea com als Estats Units, als països en transició cap a una
economia de mercat i als països en desenvolupament. Una part d’aquest
debat va quedar reflectida en el volum 15 d’aquesta Col·lecció
d’Estudis Econòmics, titulat La cultura de l’estabilitat i el consens de
Washington.
La segona pregunta, això no obstant, ha estat menys abordada, malgrat
el seu innegable interès i la preocupació ciutadana sobre com es gestionen
els recursos que es posen a la disposició de les administracions
públiques. Per aquesta raó, el Servei d’Estudis de ”la Caixa” ha considerat
oportú encarregar un treball sobre aquest tema a l’equip dirigit pel
professor Guillem López Casasnovas, catedràtic d’economia aplicada
de la Universitat Pompeu Fabra i un dels principals especialistes en
economia del sector públic. L’estudi ofereix un ampli panorama dels
instruments de gestió pública més recents. Mostra com s’ha passat
d’un enfocament de jerarquia centralitzada, feixugament burocràtic, on
suposadament es donava prioritat a les garanties d’equitat i control, a
un enfocament més descentralitzat, focalitzat en l’eficiència, al servei de
l’interès públic.