Els nous instruments de la gestió pública - Universitat Pompeu Fabra

necessari entre tots dos extrems ha dut a una flexibilització de les rígides
estructures burocràtiques jeràrquiques, a mesura que la complexitat de les
activitats ho ha requerit, i a mesura, també, que el ciutadà-votant ha assimilat
que pot exigir qualitat i eficiència en la provisió dels serveis públics. El control
passa a efectuar-se a posteriori (mitjançant auditories de gestió), per a la
qual cosa el mercat està capacitat, i s’elimina el costós (per si mateix i per les
seves conseqüències en l’acompliment de l’activitat) control ex-ante de legalitat.
Com afirma L. Parejo: La pèrdua de confiança en l’Estat i el seu dret
provoca que el valor de l’eficàcia, com a resolució de problemes, adquireixi
importància en la valoració de l’Administració pública [...].
Els organismes que configuren les administracions públiques dels
diferents països no estan determinats per un factor exògen a la gestió pública,
sinó que els determinen les necessitats de l’acció pública. És per això que
els països es doten de diferents estructures en cada moment de la seva evolució
històrica i econòmica.
Els principals determinants són:
• Diferències en l’eficiència relativa dels serveis. L’eficiència en el
sector públic dels països desenvolupats és diferent, ja que no hi ha competència
real, tal com s’esdevé en els mercats privats en un procés d’internacionalització.
Motius històrics expliquen el comportament dels gestors
públics, el qual justifica un 70% dels nivells d’eficiència en els programes.
• La interacció amb el sector informal. El sector informal (família,
voluntaris, organitzacions sense ànim de lucre, etc.) sembla més estès en uns
països que en d’altres. Aquestes activitats determinen els resultats de les polítiques
públiques, però no es comptabilitzen en la despesa ni formen part de
l’estructura dels governs.
• Les variacions en les necessitats. Factors demogràfics, culturals i
institucionals determinen les necessitats dels programes públics d’un país
i difereixen entre sistemes.
• Les variacions en la demanda i les aspiracions individuals sobre
la qualitat que es pot esperar dels serveis col·lectius. Aquest concepte, tot
i que molt relacionat amb l’anterior, es troba afectat per la conscienciació
pública i el nivell de desenvolupament de la societat democràtica.
30 ■ REFORMES EN L’ORGANITZACIÓ I LA GESTIÓ DE LES ESTRUCTURES PÚBLIQUES