Els nous instruments de la gestió pública - Universitat Pompeu Fabra

I. Reformes en l’organització i la gestió
de les estructures públiques
1.1. Introducció
La nova economia, les pressions financeres sobre la despesa pública i
l’augment de les aspiracions col·lectives sobre la naturalesa dels serveis
comunitaris requereixen una adaptació de les estructures que l’Estat utilitza
per a la gestió de la seva activitat, especialment en aquells sectors on el ciutadà
pot participar activament.
Els governs han de revisar què fan, per què ho fan i, finalment, com
ho fan; en definitiva, reexaminar la funció de l’Estat en la nova economia.
L’Estat s’enfronta, així, als reptes següents: (a) la globalització, que
implica una funció activa en el creixement econòmic i un grau superior de
competència, (b) la menor acceptació del creixement en la despesa pública
com a remei genèric a l’aparició de noves necessitats després del seu augment
espectacular en les últimes dècades, (c) el canvi tecnològic, que haurà de ser
introduït en les estructures de gestió de l’Estat, i (d) la posada en qüestió de
la credibilitat de les estructures polítiques per a la gestió d’alguns serveis
col·lectius més orientats a les necessitats del ciutadà.
Els gestors públics hauran de dotar, cada vegada més, les polítiques
públiques de criteris de cost-efectivitat i validar l’eficàcia dels objectius postulats
socialment. Aquestes polítiques ja no estaran justificades pel seu objectiu
(és a dir, tot allò que millori el benestar del ciutadà), sinó també per ser la
28 ■ REFORMES EN L’ORGANITZACIÓ I LA GESTIÓ DE LES ESTRUCTURES PÚBLIQUES