Els nous instruments de la gestió pública - Universitat Pompeu Fabra

mesura ha estat mitjançant la construcció d’hospitals per part del sector
privat, i el seu ús per part dels trusts a canvi d’un pagament anual
a l’inversor privat, que, al seu torn, es fa càrrec de les despeses de
manteniment i reparació. Generalment, la propietat de l’edifici pasa a
les mans dels trusts a la fi del contracte.
Altres instruments utilitzats han estat el leasing i el renting de
tecnologia.
Els avantatges d’aquest sistema són: a) aprendre de les bones
idees del sector privat, b) beneficiar-se de les economies d’escala tot
aconseguint una font més econòmica de finançament, i c) traslladar
una part del risc de demanda al finançador privat. Es pot dir que
aquest sistema no ha generat, segons sembla, un estalvi important, i
això es pot atribuir no tant al mal disseny de l’instrument com a la seva
incorrecta utilització. Diverses comparacions indiquen que el cost de
construcció pròpia fora de la PFI i amb finançament del Tresor públic,
fins i tot afegint-hi els costos de risc de la demanda, resulta inferior al
cost dels projectes PFI.
A la PFI s’uneix l’estratègia d’imputació de costos per mitjà de
la utilització de capital públic («Capital Charging»), que desenvoluparem
més endavant.
A Espanya, les fórmules organitzatives han limitat la gestió dels recursos
a allò regulat per la Llei General Pressupostària. Això no obstant, figures
com els consorcis, les fundacions o les societats mixtes permeten, dins els
límits globals de despesa, gestionar els pressupostos atenent normes de dret
privat i una certa llibertat assignativa. Els incentius en la gestió dels recursos
es basen en la possibilitat de reinvertir els beneficis, totalment o parcialment,
en la pròpia organització, per a les mateixes figures esmentades.
44 ■ REFORMES EN L’ORGANITZACIÓ I LA GESTIÓ DE LES ESTRUCTURES PÚBLIQUES