Els nous instruments de la gestió pública - Universitat Pompeu Fabra

1.3. Formes organitzatives i quantificació
de resultats: la utilització d’indicadors
per a la gestió
A diferència d’allò tradicionalment valorat des d’una òptica d’administració
(l’aplicació de mitjans), en la nova gestió pública requereix una
remarcable rellevància la preocupació per avaluar resultats (més que no fer un
seguiment dels procediments utilitzats). Però, de tota manera, això requereix
un important esforç de mesurament dels outputs (resultats) de l’activitat
pública.
Una primera aproximació al mesurament de l’output que resulta de les
intervencions del sector públic obliga a distingir entre activitats amb un
important protagonisme de la demanda (s’actua «a instància de part») respecte
d’aquelles altres per a les quals l’agent públic és oferent «rutinari»
d’uns determinats serveis (actuant «d’ofici»). I, entre aquestes últimes, es
poden distingir aquelles altres activitats en què el subministrament del servei,
considerat col·lectivament com necessari, s’imposa a tots els ciutadans, malgrat
la possible manca d’interès individual.
Al seu torn, d’entre les actuacions més vinculades a la demanda,
aquesta pot tenir un caràcter regular o no regular, tant si està definida en termes
de volum –si tots els casos es poden considerar com similars– o és específica,
referent a casos que són singulars a causa de la seva especificitat. I tot
això en contraposició amb l’activitat derivada d’una demanda esporàdica, no
«emmagatzemable» en la seva provisió i no planificable amb certesa al llarg
del temps (projectes singulars, de desenvolupament incert, intervencions tan
urgents com impredictibles, etc.).
Per a les activitats públiques que no són una conseqüència immediata
de la demanda (activitats reguladores, preventives, de manteniment de serveis
generals, etc.), la lògica de la seva quantificació és molt diferent: l’èxit consisteix,
precisament, en el fet que no hi hagi una utilització del servei o que
s’eviti la deterioració d’un actiu. La seva mesura s’ha de fixar en termes com
ara el compliment de determinats estàndards, de desviació pel que fa a certes
previsions o de mesures de satisfacció dels usuaris.
48 ■ REFORMES EN L’ORGANITZACIÓ I LA GESTIÓ DE LES ESTRUCTURES PÚBLIQUES