Els nous instruments de la gestió pública - Universitat Pompeu Fabra
Els nous instruments de la gestió pública - Universitat Pompeu Fabra
Els nous instruments de la gestió pública - Universitat Pompeu Fabra
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
1.3. Formes organitzatives i quantificació<br />
<strong>de</strong> resultats: <strong>la</strong> utilització d’indicadors<br />
per a <strong>la</strong> <strong>gestió</strong><br />
A diferència d’allò tradicionalment valorat <strong>de</strong>s d’una òptica d’administració<br />
(l’aplicació <strong>de</strong> mitjans), en <strong>la</strong> nova <strong>gestió</strong> <strong>pública</strong> requereix una<br />
remarcable rellevància <strong>la</strong> preocupació per avaluar resultats (més que no fer un<br />
seguiment <strong>de</strong>ls procediments utilitzats). Però, <strong>de</strong> tota manera, això requereix<br />
un important esforç <strong>de</strong> mesurament <strong>de</strong>ls outputs (resultats) <strong>de</strong> l’activitat<br />
<strong>pública</strong>.<br />
Una primera aproximació al mesurament <strong>de</strong> l’output que resulta <strong>de</strong> les<br />
intervencions <strong>de</strong>l sector públic obliga a distingir entre activitats amb un<br />
important protagonisme <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>manda (s’actua «a instància <strong>de</strong> part») respecte<br />
d’aquelles altres per a les quals l’agent públic és oferent «rutinari»<br />
d’uns <strong>de</strong>terminats serveis (actuant «d’ofici»). I, entre aquestes últimes, es<br />
po<strong>de</strong>n distingir aquelles altres activitats en què el subministrament <strong>de</strong>l servei,<br />
consi<strong>de</strong>rat col·lectivament com necessari, s’imposa a tots els ciutadans, malgrat<br />
<strong>la</strong> possible manca d’interès individual.<br />
Al seu torn, d’entre les actuacions més vincu<strong>la</strong><strong>de</strong>s a <strong>la</strong> <strong>de</strong>manda,<br />
aquesta pot tenir un caràcter regu<strong>la</strong>r o no regu<strong>la</strong>r, tant si està <strong>de</strong>finida en termes<br />
<strong>de</strong> volum –si tots els casos es po<strong>de</strong>n consi<strong>de</strong>rar com simi<strong>la</strong>rs– o és específica,<br />
referent a casos que són singu<strong>la</strong>rs a causa <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva especificitat. I tot<br />
això en contraposició amb l’activitat <strong>de</strong>rivada d’una <strong>de</strong>manda esporàdica, no<br />
«emmagatzemable» en <strong>la</strong> seva provisió i no p<strong>la</strong>nificable amb certesa al l<strong>la</strong>rg<br />
<strong>de</strong>l temps (projectes singu<strong>la</strong>rs, <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament incert, intervencions tan<br />
urgents com impredictibles, etc.).<br />
Per a les activitats públiques que no són una conseqüència immediata<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>manda (activitats regu<strong>la</strong>dores, preventives, <strong>de</strong> manteniment <strong>de</strong> serveis<br />
generals, etc.), <strong>la</strong> lògica <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva quantificació és molt diferent: l’èxit consisteix,<br />
precisament, en el fet que no hi hagi una utilització <strong>de</strong>l servei o que<br />
s’eviti <strong>la</strong> <strong>de</strong>terioració d’un actiu. La seva mesura s’ha <strong>de</strong> fixar en termes com<br />
ara el compliment <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminats estàndards, <strong>de</strong> <strong>de</strong>sviació pel que fa a certes<br />
previsions o <strong>de</strong> mesures <strong>de</strong> satisfacció <strong>de</strong>ls usuaris.<br />
48 ■ REFORMES EN L’ORGANITZACIÓ I LA GESTIÓ DE LES ESTRUCTURES PÚBLIQUES