El cos: objecte i subjecte de les ciències humanes i socials El ...

generar identidad, de revelar identificación y de recrear la generación y los ideales de la
comunidad, convirtiendo al cuerpo en una representación de la misma.
Esperits en el cos i el cos dels esperits: representacions de l’alteritat
en les possessions de jnûn al Marroc.
18
Josep Lluís Mateo Dieste
Universitat Autònoma de Barcelona
Reflexió sobre les formes de possessió per esperits (jnûn) al Marroc, on el cos és concebut
com un espai de lluita entre aquests esperits, la persona posseïda i els agents socials que
interactuen amb aquest cos: familiars i propers, especialistes que gestionen l’exorcisme, o
actors religiosos i morals que legitimen o deslegitimen el que se suposa que s’esdevé en
aquest cos. El meu focus d’interès serà mostrar com a través del cos posseït es representen
algunes concepcions de l’alteritat en la cultura magribina, i en especial, la diferenciació religiosa
entre musulmans, cristians, jueus, i les relacions de gènere, atès que un gran nombre de
possessions s’atribueixen a esperits de diferent religió o de diferent sexe al de la persona
posseïda. Un dels fets més remarcables és que en contra de la “creença” teòrica i acadèmica
que defineix els esperits com a éssers “sobrenaturals”, la representació dels jnûn és concebuda
pels actors com quelcom material que condiciona el funcionament del cos humà. Així, tant la
vida quotidiana, com nombrosos rituals de pas que tenen el cos com a objecte de representació
i intervenció depenen d’aquesta consideració de la influència dels jnûn en el món físic i
material. Una altra dimensió que remarcaré és com es representa en l’imaginari la corporalitat
dels jnûn, ja que, tot i tractar-se d’éssers en principi invisibles a la vista, també es manifesten a
través del cos humà o d’alguns animals. Però sens dubte, la gran paradoxa d’aquestes
representacions és que el món dels esperits constitueix suposadament un revers dels humans,
tot i que en realitat n’és una projecció dels mateixos. Què significa, per exemple, que la majoria
de faqih-s considerin als jnûn jueus com els més perillosos...?
El meu argument es basarà en l’anàlisi de tres fonts bàsiques: la retòrica de diversos faqih-s
exorcistes al Marroc i a Catalunya sobre la relació entre (el cos dels) humans i jnûn,
l’observació de rituals d’exorcisme que tenen en el cos el principal focus d’atenció, i algunes
fonts lletrades islàmiques que discuteixen tant sobre la natura dels jnûn com sobre la seva
intervenció en el cos dels humans.
El cos com a llenguatge i expressió de la identitat
de la cultura indígena australiana
Dolors Soriano
Museu Etnològic de Barcelona
Victòria Medina
Universitat de Barcelona
En la cultura oral indígena australiana, la tradició i la llei es transmet mitjançant l’expressió oral
–cançons, narracions, etc.– i l’ expressió visual –gravats i dibuixos fets a les roques, al terra,
objectes materials, escorces i el cos humà–. Els dibuixos i els gravats transformen la superfície
damunt la qual han estat realitzats, de profà a sagrat, sent el vehicle de transmissió dels mites
i creences de la cultura, generació darrera generació. El cos, un dels suports d’aquesta
expressió visual, participa activament en la transmissió dels mites deixant en segon terme
l’espectacularitat del disseny. Lo important és la transmissió del Mite i no la manera com es fa
ni el resultat. La narració mitològica sobrepassa a la estètica visual. La forma tant extraordinària
d’emprar el cos com a expressió visual de la seva cultura, comença a ser reconeguda,
valoritzada i estudiada a poc a poc. Totes les parts del cos s’utilitzen per expressar i dir alguna
cosa.