El cos: objecte i subjecte de les ciències humanes i socials El ...

que la seva sordesa és una “crida” de Déu, que li imposa silenci per alliberar-la del “soroll del
món” perquè, així, pugui exercitar-se en l’escolta interna, la que ve de l’interior de la seva
ànima, que pertany a Déu, i a on l’ha de cercar, seguint la tradició agustiniana. Entén la malaltia
com una mortificació corporal involuntària que li ha estat concedida per “gràcia” divina i que ha
d’aprofitar per perfeccionar-se com a persona.
Si considerem el cristianisme com un dispositiu de saber sobre els cossos, el seu tractat
contribueix a crear significacions en les que una pèrdua física es converteix en un guany.
L’obra és també un testimoni personal dels esforços d’assimilació racional y emocional que va
haver de fer per re-significar la seva mancança com un “bé” espiritual. L’autora, més enllà de
les pràctiques ascètiques connectades al desig d’imitar el Crist del patiment, populars a l’alta
Edat Mitjana, és conscient que ha fet, i ens proposa, un treball de dolor psicològic, no físic, per
a guanyar la salvació.
De forma general, també podem dir que el text exemplifica a la perfecció allò que el sociòleg
Max Weber assenyalava com una de les funcions primigènies de tota religió: la justificació
racional de les desgràcies. Per a la autora, el seu sentit últim és que serveixen de corrector
moral.
II. Sala d’actes de la IMF:
Autoethnography of fashion modelling: Who is the object?!
4
Patrícia Soley-Beltran
University of Edinburgh
This paper presents a methodological exploration on silence carried out while undertaking
empirical research on fashion modelling, a job formerly performed by the author. The
presentation will explore silences in Bourdieu’s notion of reflexivity, epistemological conversion,
and sociology as terapheutic socioanalysis. It will also examines the relevance of silence in
understanding fashion modelling as an empirical field in which silence can be successfully
applied not only to fashion models’ performances, but also to their public perception and
attributed social relevance. The author argues that both auto/biography and auto/ethnography
as methodologies are useful research tools to explore the subtleties of the abovementioned
silences, that can thus contribute to a better understanding of modelling as empirical field while
disrupting some epistemological categories such as subject/object.
Construcción y negociación de la feminidad latina en Barcelona:
industria cosmética, paramédica y de la moda.
Isabel Llano
Universitat Autònoma de Barcelona
Partiendo de los aportes teóricos de Jennifer K. Wesley y Hellen Thomas en torno a los
múltiples usos de las tecnologías del cuerpo y de las tecnologías de la feminidad, así como del
cuerpo como símbolo, respectivamente, analizamos la oferta de la industria cosmética,
paramédica y de la moda dirigida a las mujeres latinoamericanas residentes en Barcelona y sus
efectos en la construcción de la feminidad latina.
Nuestro análisis centra la atención en la oferta de servicios de las clínicas de estética, centros
de belleza y tiendas de artículos que se anuncian en los medios de comunicación dirigidos
principalmente al colectivo latinoamericano en Barcelona: emisoras de radio, revistas y canal
Latino de televisión.
Nos interesa intentar responder, entre otras cuestiones, ¿cuál es el esteretipo de mujer latina
que subyace en esta oferta? ¿Qué tipo de transformaciones del cuerpo se ofrecen de acuerdo