El cos: objecte i subjecte de les ciències humanes i socials El ...

Tanmateix, com a disciplina que estudiava tant el cos del delinqüent com el de la víctima, així
com la mateixa comissió del delicte, la medicina legal construí un arquetip de cos homosexual
que servia de model per aquelles persones que practicaven la pederàstia o la sodomia, i fins i
tot per aquelles que realitzaven –o simplement desitjaven realitzar– actes sexuals consentits
amb persones del mateix sexe. Així, la medicina científica –sobretot la psiquiatria, però sens
dubte també la medicina legal– contribuí a la consolidació d’una identitat homosexual; alhora,
sancionava i fomentava el model binari –homosexualitat versus heterosexualitat– basat en la
dicotomia tradicional, masculinitat versus feminitat.
A Espanya, sota el règim del general Franco, la repressió de l’homosexualitat s’incrementà
significativament per mitjà de la legislació i de la persecució policial. En aquest context
dictatorial, moltes qüestions que pertanyien a la sexologia mèdica esdevingueren matèria
pròpia de la psiquiatria forense, que era un dels grans capítols de la medicina legal. Així,
paral·lelament a l’augment de la repressió, des de la medicina legal es descrigué el perfil del
cos homosexual, un cos que representava alhora a la víctima i al delinqüent.
L’objecte d’aquest treball és reconstruir els atributs corporals que permetien reconèixer el cos
homosexual, distingint-lo com un cos peculiar, ni masculí ni femení, per mitjà de l’anàlisi
d’alguns texts rellevants de medicina legal publicats durant la Dictadura (1936-1975) i la
Transició Democràtica (1976-1979). El primer text 1 és el discurs inaugural de l’any 1959
pronunciat a una acadèmia de medicina; el segon 2 és el manual per excel·lència de medicina
legal que es feia servir a la major part de les facultats de medicina espanyoles (publicat per
primera vegada l’any 1962); i el tercer text 3 és una monografia, publicada en 1981, procedent
d’una tesi doctoral.
1
Pérez Argilés, Valentín (1959): Discurso sobre homosexualidad, Zaragoza, Octavio y Félez S.L.
2
López Gómez, Leopoldo; Gisbert Calabuig, Juan Antonio (1962): Tratado de Medicina Legal. Valencia, Editorial Saber
(editat
repetidament durant les dècades següents).
3
García Valdés, Alberto (1981): Historia y presente de la homosexualidad. Madrid, Akal.
La construcció del cos femení a través de les representacions visuals del Tratado de
Ginecología de Miquel A. Fargas i Roca
20
Sara Fajula Colom
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Aquesta comunicació planteja una anàlisi de la construcció del cos de la dona a través de
l’estudi de les representacions de l’anatomia femenina contingudes al Tratado de Ginecología
de Miquel A. Fargas Roca, en el marc de la consolidació de la Ginecologia catalana i
espanyola. El manual de Fargas publicat el 1903 donà molta importància a les il·lustracions.
Dins d’aquesta forma de comunicació, sobresurten les fotografies on es mostra la realitat de la
dona i el seu cos. Les representacions del cos de la dona presenten la dona en diverses
posicions, de cos sencer i parcialment nues; una característica difícil de veure en altres
manuals de la mateixa època, on la majoria eren il·lustracions de parts del cos, i si era de cos
sencer tenien la cara tapada, a més en alguns casos s’utilitzaven les imatges classificades per
raça o condició social. En canvi, el llibre de Fargas mostra el cos de la dona sense cap
restricció, ni de rostre, ni de posició física i no utilitza cap tipus de classificació. Aquesta és una
qüestió important per quant s’ha de tenir en compte que qualsevol representació del cos humà,
incloses les representacions mèdiques, comportaven un rol sexual. La representació del cos
femení havia estat i estava controlada pel sistema de creences, ideologies i la relació de poder i
autoritat. De fet mostrar el cos de la dona no era igual que mostrar el cos d’un home, el cos
femení tenia més implicacions de caire moral. Per això eren diferents les imatges mostrades en
l’esfera pública (fora de l’àmbit d’experts, el públic en general) de les imatges per l’esfera
privada (àmbit de la medicina i els científics). Aquesta situació davant les representacions de la
dona comportava que la medicina hagués de negociar amb les ideologies i la moral de l’època
per poder mostrar les imatges del cos femení com ells volien i necessitaven.