Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
l’opinió pública, però una gran homogeneïtat de l’oferta cultural, des d’un
punt de vista general, pot ser una font de tirania. El poder que exerceix la
manera de funcionar dels grans mitjans de comunicació contribueix avui dia
a aposentar aquesta uniformitat. L’esquerra liberal hi veu un perill extrem per
a les llibertats. Un tema molt important de la seva reflexió és establir les condicions
reals per poder garantir la diversitat d’informacions i de judicis.
La segona conseqüència a la pràctica està vinculada amb el fet que el mitjà
millor i més natural per garantir aquesta diversitat de les opinions, dels interessos,
dels estils de vida i de les preferències és indiscutiblement el mercat. És
a la vegada un lloc d’intercanvi i un instrument crític, que dóna eines per apreciar
el valor d’allò que s’intercanvia. És la situació ideal en la qual denunciar
els falsos valors, els arcaismes i els privilegis. D’alguna manera, el mercat és la
millor prova de veritat. Però això no significa, de cap manera, que tots els béns
han d’esdevenir béns comercials; altrament dit, que no tots els béns s’han de
reduir a l’àmbit del mercat. Béns com l’educació, la salut o,
fins i tot, la diversitat cultural poden fer entrar als individus Una política social-
també en l’àmbit del mercat. En principi, quan les persones liberal subratlla la
no gaudeixen d’aquests béns, és inevitable que el mercat hi fecunditat de les
tingui un poder excessiu. És, doncs, essencial que aquests empreses col·lectives
béns escapin del sector comercial. D’altra banda, tal com ho
permetria el mercat, cal també poder avaluar l’acció dels organismes que atorguen
l’accés a aquests béns –el sistema educatiu o el sistema sanitari– a fi de
posar-ne a prova l’eficàcia. Tothom prefereix un sistema escolar molt eficaç
sense cap mena de relació amb el mercat. Tanmateix, un sistema escolar gratuït
i poc eficaç, que no eduqués realment els nens, no és una bona cosa. Sovint
l’eficàcia està vinculada amb el fet que el mercat intervé per avaluar i valorar
les pràctiques. D’una manera general, si escau, l’esquerra liberal no ha de desestimar
la utilització dels recursos comercials, tot i que se n’ha de salvaguardar
dels abusos –mitjançant la redacció de plecs de condicions, exigint sobretot
la igualtat de tractament dels usuaris, i instaurant mesures de control a fi
d’evitar les situacions de restricció o de poder que un mercat pot comportar.
El social-liberalisme insisteix en la necessitat d’un lloc polític ben constituït
i simbòlicament arrelat. Aquesta exigència s’ha dut a terme progressivament,
a desgrat d’una de les orientacions inicials del liberalisme, la desconfiança
envers el polític i l’escepticisme sobre la capacitat de la reforma políti-
101