Descarregar en format PDF - Jordi Pujol
Descarregar en format PDF - Jordi Pujol
Descarregar en format PDF - Jordi Pujol
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
El c<strong>en</strong>tre<br />
pregunta que alguns es fan és: per què? Per què a Espanya i a França això és<br />
tan difícil i <strong>en</strong> canvi hi ha partits c<strong>en</strong>tristes consolidats a altres països europeus?<br />
En aquest context, alguns fan notar que a Espanya només hi ha un c<strong>en</strong>tre<br />
polític fort a Catalunya i a Euzkadi. Concretam<strong>en</strong>t CiU i el PNB. Per què?<br />
És un tema digne de ser estudiat i aprofundit. Però ara mirarem de donarli<br />
una resposta breu, p<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t d’una anàlisi més a fons.<br />
C<strong>en</strong>trem-nos <strong>en</strong> dos punts. El primer és que la llei electoral espanyola<br />
no ajuda a l’èxit, si més no relatiu, d’un partit c<strong>en</strong>trista. És una llei bastant<br />
equilibrada pel que fa al joc dels dos grans partits. Hi ha<br />
A Espanya només hi ha un paral·lelisme bastant gran <strong>en</strong>tre el volum de vots i el<br />
un c<strong>en</strong>tre polític fort a número de diputats del PSOE i del PP. Ja no és tant així<br />
Catalunya i Euzkadi<br />
amb els petits partits d’àmbit espanyol, per exemple, IU.<br />
I tots els int<strong>en</strong>ts de crear un partit c<strong>en</strong>trista ex novo han<br />
fracassat <strong>en</strong> part per això mateix. Però no només per això. També –el segon<br />
punt- per la dificultat de crear un nucli dur d’electorat c<strong>en</strong>trista.<br />
El PSOE i el PP –i el mateix val a França per la UMP i el PSF– t<strong>en</strong><strong>en</strong> un<br />
gruix molt considerable d’afiliats, de votants i <strong>en</strong> darrer terme de g<strong>en</strong>t que<br />
s’hi id<strong>en</strong>tifica molt a fons. És propi de la dreta i de l’esquerra <strong>en</strong> el s<strong>en</strong>tit<br />
clàssic i b<strong>en</strong> definit del mot. Són el nucli dur, que no es mou ni canvia. O<br />
que ho fa poc i molt difícilm<strong>en</strong>t. I la primera preocupació d’aquests grans<br />
partits és que aquest nucli es mantingui ferm i fidel. Després pot passar, i<br />
passa sovint, que la dreta o l’esquerra formul<strong>en</strong> unes propostes que permet<strong>en</strong><br />
p<strong>en</strong>etrar <strong>en</strong> el c<strong>en</strong>tre. Envaeix<strong>en</strong> i ocup<strong>en</strong> el c<strong>en</strong>tre. O, al contrari,<br />
acc<strong>en</strong>tu<strong>en</strong> tant el seu posicionam<strong>en</strong>t de dreta o d’esquerra que l’abandon<strong>en</strong>,<br />
el deix<strong>en</strong> lliure. G<strong>en</strong>eralm<strong>en</strong>t ocupar el c<strong>en</strong>tre facilita la victòria a la<br />
dreta o a l’esquerra, però no al c<strong>en</strong>tre pròpiam<strong>en</strong>t dit. Per què? Perquè el<br />
c<strong>en</strong>tre no sol t<strong>en</strong>ir un nucli dur. L’electorat de c<strong>en</strong>tre pot fer inclinar la<br />
balança, i així és sovint. Però ell sol molt sovint no té prou força, i sobretot<br />
no disposa de prou gruix de g<strong>en</strong>t capaç d’aguantar <strong>en</strong> els mom<strong>en</strong>ts difícils.<br />
No està prou blindat.<br />
94
Change language