Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

Les idees liberals i la renovació de la política
pobres, els recursos per actuar en aquest món nou i per resistir, individualment
i col·lectivament, a les esclavituds cap a les quals ens aboca aquest món.
La necessitat de les idees liberals
Avui dia coneixem noves formes de llibertats: llibertat d’escollir un estil de
vida, de crear projectes, d’apartar-nos dels lligams tradicionals, de deliberar
col·lectivament sobre els temes d’interès comú, d’apel·lar a les normes del dret
i de poder ser valorats socialment a través de la nostra activitat professional.
Aquestes llibertats són de vegades encara inestables, però s’inclouen dins l’experiència
democràtica contemporània. No és possible consolidar la participació
de tothom en la vida pública i procurar que els més pobres tinguin veritables
recursos per actuar com a subjectes de l’esdevenir social sense treballar
també perquè puguin exercitar la iniciativa i les responsabilitats. És, en
aquest sentit, que el combat dut a terme a favor de les llibertats contribueix
a aprofundir la democràcia. És, en aquest sentit, que el combat per a les llibertats,
que caldria qualificar més aviat de resistència pel que fa a l’evolució del
nostre món, representa també un recurs primordial per corregir les desviacions
que, més enllà del populisme, amenacen avui dia la democràcia: d’una
banda, el risc sempre present d’una denegació de la participació política, cosa
que testimonien l’abstenció, la desqualificació del vot popular quan es canalitza
cap a l’extremisme i l’elitisme consentit de les societats del coneixement;
d’altra banda, les radicalitzacions democràtiques que són el conformisme
excessiu, les demandes de drets extravagants, la tirania de la majoria, i
l’ascensió de l’igualitarisme i de la uniformitat.
Les societats occidentals ja no estan sotmeses a regles que es relacionen
amb una forma de transcendència, d’autoritat abstracta o òbviament substancial,
del bé comú. Els individus exigeixen claredat i justificacions. Admeten
certament l’existència d’un interès comú, la salvaguarda del qual garanteix
la cohesió de la societat i en preserva, a llarg termini, els interessos i els
valors en els quals es fonamenta. La majoria accepten, fins i tot, sacrificar l’interès
propi, però amb la condició que els donin una explicació, que els justifiquin
la formulació de l’interès públic i la necessitat de donar-li prioritat.
L’absència de transcendència i la necessitat de justificacions han creat una
situació nova per a la vida comuna. Però aquesta situació és problemàtica, ja
que deixa oberta la pregunta de com reglamentar la societat dels homes. En
96