Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

More documents

Recommendations

Info

A l’entorn de la memòria històrica ple. I no solament això: pretendre –com fa el revisionisme històric espanyol o des de sectors de pensament no plural i pluripartidista– donar una sola visió de la memòria és totalitarisme. Citant Santos Julià –ideòleg, professor de la Universidad Complutense de Madrid i assessor de tot un pensament progressista molt proper al PSOE i habitual publicista d’El País–, a la pàgina 7 de la Revista de Occidente del mes de juny del 2006, diu textualment: «La memòria històrica dirigida és totalitarisme». Cal afegir encara un altre aspecte: la memòria també és història. I en aquest apartat s’ha de dir –s’ha dit–, però és bo fer-ne un èmfasi ben concloent, que la historiografia catalana ha fet la seva feina. Des de mitjans dels anys vuitanta, a Catalunya, en el conjunt dels historiadors es va investigar, es va fer recerca, es va recollir documentació, es va salvar, es va parlar amb testimonis, es varen recollir memòries, dietaris, testimonis i tota mena de documentació, i es va tractar amb el nivell més alt de recerca i interpretació. Posteriorment, es va publicar i oferir a la societat catalana i a la historiografia espanyola perquè fes el mateix. I, a partir d’aquí, es va iniciar un repte de reflexió per tal que el país s’enfrontés al seu passat. La pregunta és: per què també la societat catalana va fer-se el sord? Per què els mitjans de difusió, fora dels més implicats amb el tema, van fer el silenci més absolut al seu voltant? A poc a poc, la tasca feta per la història ha anat fent forat. En la recerca a Catalunya s’ha fet molt i molt, i la recerca espanyola ha seguit aquest camí. Després d’uns anys de negar l’evidència de reclamacions de familiars arreu de l’Estat, que a diferència del que va fer la Generalitat republicana a partir de l’any 1937 –i en plena guerra!–, quan els «La memòria històrica familiars de les víctimes volen saber el seu tràgic final dirigida és totalitarisme» repressiu i no se’ls dóna una resposta, és quan apareixen (Santos Julià) estudis i associacions i també unes actituds que –és així de diàfan– són polítiques. Hi van haver diversos intents, després del pacte de la Transició i de l’oblit de la memòria, a partir de l’any 1982, quan diversos historiadors vam fer arribar al Govern socialista que aquest tema fonamental per superar el passat s’hauria de promoure. Fins i tot es va crear una societat, de la qual jo era el vicepresident a Catalunya –que, ras i curt, ens va prendre el pèl, el temps propi, els diners i tot–, que es deia SEGUEF (Sociedad de Estudios de la Guerra Civil y el Franquismo). Anàvem proposant i proposant vies a seguir, ens con- 88
VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL vocaven un dia, després un altre, però finalment va quedar en res. Van anar passant els anys i vèiem que en aquests dotze anys de govern González se seguia l’oblit de la Transició i es feia la mateixa política de continuïtat que després faria el PP. El passat oblidat. És a dir, UCD, PSOE i PP van fer la mateixa política de continuïtat de l’oblit històric, sense diferències. Eina política A el Bierzo (León), a la Rioja, a Extremadura, a moltes zones de l’Estat hi van haver una sèrie d’assassinats a mans de falangistes, de grups d’extrema dreta o de l’exèrcit franquista durant la Guerra Civil. Moltes vegades els seus cossos van ser colgats en fosses comunes, llençats a pous o mal enterrats. A mitjans dels anys noranta descendents seus reclamen no solament enterrar-los dignament, sinó que, fins i tot, han de reivindicar conèixer els fets que es produïren al voltant de la seva mort. El PP reacciona de forma negativa vers aquesta reclamació més que legítima. El tema lògicament es polititza. Els partits polítics espanyols a l’oposició en fan eina de desgast. La gent que acompanya aquesta demanda és variada com la societat, amb interessos ideològics i personals també força variats i diversos. A la revista Mientras tanto, de l’hivern de l’any 2005, UCD, PSOE i PP van fer número 97, pàgina 33, que és la revista de la fundació de la mateixa política de Giulia Adinolfi i de Manuel Sacristán, marxistes ineludi- continuïtat de l’oblit bles, guies del pensament materialista dels anys seixanta i històric setanta, textualment s’escriu en referència a la memòria històrica: «Este debate tuvo su cenit en los momentos anteriores a la derrota del PP». És a dir, des d’aquest punt ideològic de pensament determinat, com és aquesta revista, reconeixen que, pel que fa la reflexió i l’anàlisi de la memòria, hi ha una opció política que no té res a veure amb la història. Una darrera reflexió Darrerament han proliferat articles de tota mena sobre la memòria històrica, ha aparegut com una mena d’actitud de menysvalorar l’historiador, i s’ha situat el testimoni per damunt de la recerca i les eines científiques, fins i tot –com explica Albert Balcells, que ha fet unes lúcides anàlisis sobre el tema–, la dissociació entre memòria i història ha conduït als sociòlegs a reivindicar 89
Page 1 and 2:
EDITORIAL ANÀLISIS Perquè és nec
Page 3:
VIA 04 Valors, Idees, Actituds Revi
Page 6 and 7:
EDITORIAL Sempre havia cregut que C
Page 8 and 9:
Editorial La situació política no
Page 10 and 11:
ANÀLISIS
Page 12 and 13:
Per què és necessari un govern mo
Page 14 and 15:
Page 16 and 17:
Page 18 and 19:
Page 20 and 21:
Page 22 and 23:
Page 24 and 25:
Page 26 and 27:
Page 28 and 29:
Page 30 and 31:
Page 32 and 33:
Page 34 and 35:
Page 36 and 37:
Page 38 and 39:
Page 40 and 41: Rorty postmodern, uns apunts prés
Page 42 and 43: Rorty postmodern, uns apunts que po
Page 44 and 45: Rorty postmodern, uns apunts que pe
Page 46 and 47: Rorty postmodern, uns apunts un gru
Page 48 and 49: Rorty postmodern, uns apunts mental
Page 50 and 51: VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D
Page 52 and 53: Els falsos culpables de la desafecc
Page 60 and 61: Escòcia: el pendent cap a la indep
Page 68 and 69: Lluís Nicolau d’Olwer: una incò
Page 78 and 79: Per una política humanista (pre)oc
Page 80 and 81: Per una política humanista Tots aq
Page 82 and 83: Per una política humanista natura
Page 84 and 85: Per una política humanista vencime
Page 88 and 89: A l’entorn de la memòria històr
Page 92 and 93: A l’entorn de la memòria històr
Page 94 and 95: DEBAT MÉS ENLLÀ DE L’ESQUERRA I
Page 96 and 97: El centre pregunta que alguns es fa
Page 98 and 99: Les idees liberals i la renovació
Page 108 and 109: El complicat i apassionant futur de
Page 116 and 117: Tony Blair: deu anys de Nou Laboris
Page 126 and 127: El centrisme a França o el fracàs
Page 134 and 135: Vida, glòria, passió, mort -i dif
Page 140 and 141:
Vida, glòria, passió, mort -i dif
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
Page 156 and 157:
«LES MINORIES SEMPRE ESTAN EN RISC
Page 158 and 159:
Entrevista a Gianni Vattimo però n
Page 160 and 161:
Entrevista a Gianni Vattimo jo cont
Page 162 and 163:
Entrevista a Gianni Vattimo Podem i
Page 164 and 165:
Entrevista a Gianni Vattimo a l’h
Page 166 and 167:
Entrevista a Gianni Vattimo poblaci
Page 168 and 169:
APUNTS
Page 170 and 171:
Avishai Margalit entrevistat per Gi
Page 172 and 173:
LLIBRES
Page 174 and 175:
Llibres d’immigrants, però per c
Page 176 and 177:
Llibres antídots per foragitar el
Page 178 and 179:
Llibres un assaig divulgatiu i ben
Page 180 and 181:
VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D
Page 182 and 183:
Abstracts que puede ocultar una con
Page 184 and 185:
Abstracts ENGLISH Is Moral Governme
Page 186 and 187:
Abstracts over the last two decades
Page 188 and 189:
Abstracts FRANÇAIS Pourquoi un gou
Page 190 and 191:
Abstracts manière très explicite
Page 192 and 193:
Abstracts opération ne résident p
Page 194:
VIA 04 BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ SUB
show all

Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?