Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
què s’ha de basar un ordre col·lectiu, una relació social i un interès comú? Com
accedir a principis justificats, reconeguts i acceptats que no siguin constantment
sotmesos a les exaltacions de les reivindicacions, a les crítiques de legitimitat
o a les negociacions incessants? La necessitat de normes comunes i
públiques no expressa un desig de tornar als ordres antics. Correspon a un
desig més fonamental i més innocent: el desig de poder evolucionar lliurement
en un món segur, en el qual un no senti amenaçats ni la seva vida, ni les
seves expectatives, ni els seus projectes; un món en el qual es pugui comptar
amb l’eficàcia d’unes normes de convivència que han estat acceptades per
tothom. Poder viure en un món així és la condició principal de la llibertat
social. Molts dels nostres conciutadans hi aspiren, en particular els més
pobres, molt castigats per l’absència d’ordre i de referències.
La qüestió de les normes comunes, que emmarquen la llibertat personal i
la vida de les comunitats humanes, és el primer problema polític que ha d’afrontar
una filosofia preocupada per defensar les llibertats, les quals són cada
vegada més amenaçades per la situació actual: la llibertat que suposa el fet de
no ser atacat; la llibertat que suposa el fet de no ser agredit per violències de les
quals un no se sent, de cap manera, responsable; la llibertat que suposa el fet
de saber que la vida privada està protegida; la llibertat que
suposa el fet de no sentir-se frustrat en les expectatives legí- El combat dut a terme a
times. Aquests són els béns més desitjats per tots els indivi- favor de les llibertats
dus que viuen en les societats evolucionades i complexes; contribueix a aprofundir
aquestes societats que fan possible una actitud de confiança la democràcia
i la possibilitat de tenir les prioritats cobertes. El problema
fonamental del pensament liberal és saber com preservar les llibertats de
cadascun, i alhora regular les interaccions comunes. De la mateixa manera que
no hi ha llibertats sense pluralisme, sense espai públic ni crítica lliure, no hi ha
llibertats sense normes ni responsabilitats. No es tracta només d’un mitjà per
preservar per a si una convivència estable i segura, és també el mitjà per fonamentar
l’interès general i el bé comú.
La lluita per les llibertats no s’ha esmorteït. No s’ha dissipat mitjançant
l’assentiment unànime de les idees liberals que es va assolir gràcies a la certesa
il·lusòria d’una pretesa fi de tota aquesta història. Es tracta d’una tasca
intel·lectual i política important a fer. Les llibertats modernes representen les
noves capacitats d’actuar que ofereix el món contemporani. Aquestes lliber-
97