Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

Entrevista a Gianni Vattimo
Podem imaginar la no ho volem. És tot un problema d’institució voluntària: en
globalització la mesura que Europa és això, a mi m’agrada; és l’Europa dels
positivament, com una ciutadans –bé, no ho és encara. En aquesta situació, el millor
ampliació dels límits seria reconèixer que tenim múltiples arrels culturals; l’arrel
de les societats.
judeocristiana és determinant, però mai no s’ha de plantejar
com un límit.
F.S.: Vostè parlava de grups massa grans, com el dels russos, però i els
grups més petits, com els catalans, que a més no tenim estat? On cabem,
quin és el nostre lloc?
G.V.: Vostès, els catalans, són més fàcils d’acceptar, perquè són menys. (Riu)
F.S.: Aleshores, on rau el problema?
G.V.: És un problema només per als traductors del Parlament Europeu.
Parlant amb un, em deia: «Quan siguem vint-i-cinc com ho farem? No tenim
cabines per a tots els intèrprets!». És només un problema pràctic. El que efectivament
m’interessava de l’exemple dels russos era l’arbitrarietat de les
institucions europees, això, en lloc de ser un límit, és la força d’Europa.
Finalment sortim de la prehistòria, on tot esforç polític es construïa amb la
conquesta, amb l’opressió, però de la prehistòria se’n surt molt lentament.
En tot cas, podria ser un bon model per a altres llocs com Llatinoamèrica, per
exemple, on hi ha molts estats que no s’entén massa bé per què existeixen.
F.S.: Es refereix a artificis territorials com Panamà, per exemple?
G.V.: Sí, però no només Panamà. També Costa Rica, El Salvador, Nicaragua,
Guatemala, etc. Es poden construir unitats supranacionals alhora que es reconeixen
les nacionalitats, que és el que és mitja Europa fins ara, però d’una
manera imperfecta, perquè no hi ha lleis federals. No existeix el concepte de
delicte federal com als Estats Units, perquè no hi ha una llei de la federació,
sinó només tractats. Jo continuo creient en Europa, tot i que fins que no s’aliï
amb Llatinoamèrica per construir un altre pol enfront dels Estats Units, per
mi serà només una colònia. És només una colònia que els Estats Units mantenen
per poder accedir més fàcilment a l’Orient Mitjà.
F.S.: La contraposició tan directa que vostè acaba de fer em porta a una
pregunta igualment directa: vostè pensa que Europa és una realitat decadent?
G.V.: No ho sé. Però em sembla que, políticament, està en una fase... sí, de
decadència. Una decadència que es manifesta, fins i tot, en el fet que no té èxit
160