Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Aquestes idees, diu, no són exclusiva de cap
país o tradició cultural. Són l’herència d’una
humanitat que no ha deixat
d’interrelacionar-se al llarg dels segles.
En canvi, una conseqüència de la
colonització ha estat justament el contrari:
proclamar la suposada superioritat del món
occidental generant injustícia i humiliació.
La reacció a aquesta humiliació es concreta
en tres elements que avui generen violència:
l’hostilitat a les idees globals (democràcia,
llibertat de pensament) per suposadament
«occidentals»; la manipulació de la història
intel·lectual i científica; i el creixement del
fonamentalisme religiós. Aquesta
simplificació, connectada amb la pobresa
econòmica, es reforça per visions com la de
Huntington sobre el xoc de civilitzacions.
I és que Sen vol diferenciar el
multiculturalisme compromès amb la
llibertat cultural davant del
«monoculturalisme» plural, tant dins com
fora dels països. Dins, adverteix de la
tendència a pensar que el multiculturalisme
és mantenir grups culturals homogenis i
impermeables en un mateix territori, el que
en realitat no és més que monoculturalisme
plural. El veritable multiculturalisme, diu,
és aquell que reconeix les diferències però
deixa als seus membres la llibertat de
mantenir o modificar els elements de la
pròpia cultura. A nivell global, alerta de la
mateixa tendència a imaginar el món com a
federació de religions, una tendència que
magnifica les autoritats religioses i
minimitza les altres veus.
Tot i acceptar la importància de la cultura,
doncs, Sen s’oposa al determinisme cultural.
No hi ha cap societat, diu, que estigui
condemnada a un destí determinat degut a
la seva cultura. És l’educació i la tria que els
membres de la societat facin el que serà
decisiu. «Education is not just about getting
children immersed in an old, inherited ethos. It is
also about helping children to develop the ability
to reason about new decisions any grown-up
person will have to take» (p. 160).
Com he dit, Sen no fa un tractat de teoria
política. I per tant, quan planteja la
necessitat de veure l’Iraq com un
conglomerat de ciutadans, i no de religions,
no esmenta quina serà la visió majoritària
en la societat. Però això no redueix en
absolut la riquesa de la seva reflexió i
l’interès davant de qüestions tan actuals
com són l’educació en la ciutadania i les
reivindicacions dels bisbes catòlics, els
dilemes i conflictes en societats
multiculturals, el diàleg amb els països
àrabs o la promoció de la democràcia al
món. La nefasta il·lusió d’un destí
predeterminat esdevé un malson quan ens
adonem que tan sols nosaltres tenim la
capacitat de configurar-lo.
1 Per a la realització d’aquesta ressenya,
l’autor s’ha basat en l’edició original en
anglès: Amartya Sen, Identity and Violence: The
Illusion of Destiny. W.W.Norton & Company,
2006: New York & London
177