Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
F.S.: A l’occident cristià, la tornada a la religió és postmoderna; el retorn
a la religió a l’islam també ho és? És a dir, aquí, la paraula religió no uneix
equívocament dues situacions diferents?
G.V.: A mi em sembla que sí, però afirmar-ho implicaria un coneixement
més profund de l’islam. Sigui en el cristianisme, sigui a l’islam, hi ha fortes
resistències a la modernització o postmodernització, que també són resistències
al consumisme de tipus occidental, al capitalisme mercantil, etc., que
tenen, fins i tot, bones raons. Però totes dues religions –d’una banda, en l’estructura
bàsica de la jerarquia catòlica i, de l’altra, amb els aiatol·làs o els
mul·làs– reaccionen de manera anàloga a la crida secularitzadora de la modernitat.
El Papa o els bisbes catòlics manifesten molt de respecte per la religiositat
musulmana; ve a ser com dir: «Som aliats». Homeini deia una cosa, el Papa
en deia una altra, però estaven junts en contra de la modernitat. Això és interessant,
perquè posa de manifest una resistència institucional a la modernització
secularitzadora de les religions que, fins i tot, és una crida a la lluita, perquè
el fonamentalisme islàmic correspon a un fonamentalisme cristià. Potser
el fonamentalisme cristià ha estat estimulat per l’existència del terrorisme
fonamentalista islàmic, encara que jo no ho crec.
F.S.: Quina és la característica essencial d’aquesta suposada aliança? O es
tracta només d’una mena d’afinitat institucional?
G.V.: Hi ha com un esforç de les institucions religiosopolítiques per preservar
els nuclis forts de tradició en contra del perill, del risc o de la possibilitat
de la dissolució d’aquestes tradicions fortes. Jo crec, però, que no és cert que
l’islam sigui necessàriament antiliberal, antidemocràtic, etc. Hi ha un islam
així. Però si ens imaginem la nostra situació de cristians en un món que estigués
dominat per un Bush musulmà, podem pensar que aquí es desenvoluparia
un cristianisme fonamentalista, per raons d’independència nacional, econòmiques,
etc. Això és el que nosaltres estem fent al món musulmà: donem la
possibilitat d’unir els motius dels fonamentalistes amb els motius dels rebels.
Per què? Per exemple, jo sempre dic que tinc un gran respecte
pels talibans, els kamikazes, aquells que es rebel·len con- Ja no podem dir que
tra l’imperialisme americà, etc. Òbviament, també tinc por. la civilització és una, la
No m’agradaria viure en un estat talibà. Barregen les raons civilització. Hi ha altres
de la independència antiimperialista amb les raons de la cultures que volen que
resistència de les jerarquies tradicionals. En aquestes coses se les tingui en compte.
157