Descarregar en format PDF - Jordi Pujol
Descarregar en format PDF - Jordi Pujol
Descarregar en format PDF - Jordi Pujol
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Vida, glòria, passió, mort –i difícil resurrecció– del c<strong>en</strong>trisme a Itàlia<br />
3. Del c<strong>en</strong>trisme a l’associació. De l’associació a la crisi<br />
Els anys setanta van ser anys difícils a Itàlia, amb dures lluites socials, relacionades<br />
amb l’assolim<strong>en</strong>t d’una etapa de des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t i de b<strong>en</strong>estar ja<br />
avançada. Les classes treballadores pret<strong>en</strong>i<strong>en</strong> millores salarials i serveis de welfare,<br />
m<strong>en</strong>tre que la transformació social era la premissa també d’un ampli<br />
movim<strong>en</strong>t dels drets civils que viurà el seu episodi més destacat amb la introducció<br />
del divorci. També creixia electoralm<strong>en</strong>t el Partit Comunista, i la possibilitat<br />
d’una alternativa d’esquerra era cada vegada m<strong>en</strong>ys remota, i incitava<br />
dos terribles i oposats rampells terroristes: l’un alim<strong>en</strong>tat per l’habitual<br />
subversió de la dreta, l’altre per una no m<strong>en</strong>ys terrible subversió de l’esquerra,<br />
que es nodria, <strong>en</strong> canvi, de les vel·leïtats dels últims nostàlgics de la revolució<br />
proletària.<br />
La convergència <strong>en</strong>tre les elits és la premissa d’una convergència <strong>en</strong>cara<br />
més àmplia <strong>en</strong>tre els difer<strong>en</strong>ts compon<strong>en</strong>ts de la societat. En aquell dificilíssim<br />
clima que van repres<strong>en</strong>tar la meitat dels anys setanta, Enrico Berlinguer,<br />
atemorit pel fantasma xilè, va idear el diss<strong>en</strong>y del compromís històric, compartit,<br />
a la seva manera, per Aldo Moro. Quin era grosso modo<br />
C<strong>en</strong>trista també ho va aquell diss<strong>en</strong>y? P<strong>en</strong>sant-ho bé, res més que un ritu de recon-<br />
ser el p<strong>en</strong>tapartit, que ciliació <strong>en</strong>tre els dos grups dirig<strong>en</strong>ts i els dos partits fona-<br />
va governar el país m<strong>en</strong>tals que governav<strong>en</strong> el país. Ni més ni m<strong>en</strong>ys que una<br />
<strong>en</strong>tre 1979 i 1992<br />
posició associativa que governés durant algun temps. Si<br />
hagués durat, la teoria de la democràcia associativa hagués<br />
inclòs un altre cas, i si hagués durat poc, hauria permès al PCI arribar al<br />
Govern, s’hauria tractat d’una gran coalició no gaire difer<strong>en</strong>t de la que havia<br />
permès al Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) substituir la Unió<br />
Cristianodemòcrata (CDU) al poder a la República Federal.<br />
El diss<strong>en</strong>y, com sabem, no es va dur a terme. Assassinat Aldo Moro per les<br />
Brigades Roges, es va tornar al c<strong>en</strong>trisme –un c<strong>en</strong>trisme revisat i corregit–, i<br />
es va <strong>en</strong>cetar una nova etapa. Si la història <strong>en</strong>cara no és transpar<strong>en</strong>t, sí que<br />
ho és la cronologia dels esdev<strong>en</strong>im<strong>en</strong>ts. La totalitat dels anys vuitanta estan<br />
dedicats a una dura polèmica política que tradueix la crítica de la majoria de<br />
govern i de la DC que la dirigeix <strong>en</strong> crítica de la democràcia italiana i de les<br />
seves regles de funcionam<strong>en</strong>t. Allò que es retreia a la democràcia italiana no<br />
era molt difer<strong>en</strong>t d’allò que retrei<strong>en</strong> a tots els règims democràtics les teories<br />
conservadores de la crisi; <strong>en</strong>tre elles, la versió que s’exposava a l’informe de la<br />
142