Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

More documents

Recommendations

Info

Per què és necessari un govern moral la justícia per a tots els ciutadans. Els habitants de les nacions han de creure que el seu govern actua de manera justa o la gent perdrà el sentit de convivència cívica (cola social). Els membres de la Caux Round Table han definit a consciència la justícia a través del prisma de tres ideals que haurien de guiar les accions de govern: l’ideal japonès del kyosei, l’ideal catòlic i romà de la dignitat humana i l’ideal naturalista del sentit moral. El kyosei és un estàndard de comportament que valora la mutualitat i la interdependència entre els éssers humans i allò que els envolta. Aquesta visió suposa que vivim en una xarxa de dependències i respecte, i que prosperem a mesura que aquestes relacions ens donen suport en resposta al suport que els hem donat. La dignitat humana és un ideal que descriu la naturalesa de l’home. Els individus i les institucions haurien de respectar l’autonomia i la subjectivitat del valor dels individus. L’estàndard de dignitat humana reconeix la vàlua inherent de cada individu –allò extraordinari i irreemplaçable de cadascú, la importància de l’autoidentitat, i la consciència subjectiva de l’individu autònom–, de l’ésser finit que té ànima i es pot salvar del pecat del món per la fe o les bones obres. El sentit moral naturalista descriu què són les persones i com funcionen. Afirma que els éssers humans poden elevar-se per sobre de l’egocentrisme –la capacitat d’anar més enllà dels nostres interessos i passions estretament concebudes i tenir en compte les necessitats i sentiments dels altres– i ser guiats en el present per la visió de les conseqüències de les nostres accions a llarg termini. Per tal de descriure l’ideal naturalista de sentit moral, filòsofs escocesos i anglesos han fet servir termes com interès propi il·lustrat o interès propi considerat segons el tot. Si combinem els elements ideals del kyosei, la dignitat humana i el sentit moral, comença a sorgir un marc segons el qual cal definir la justícia. El valor de la justícia com a convivència cívica (cola social) consisteix en el fet que la comunitat celebri i practiqui la dependència mútua i el respecte per a totes les persones dins la nació estat, que totes les persones i institucions reconeguin que cada individu és únic i valuós com a ànima autònoma, i que tots els ciutadans posseeixen la capacitat d’anar més enllà de l’interès propi per tal d’aconseguir l’interès públic. Les persones més reflexives i realistes estarien d’acord amb què el govern 10
VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL és necessari per assolir el valor de la justícia. La majoria també acceptarien que el govern d’una nació estat ha de governar dins del marc del valor de la justícia. Un acord comú respecte als fins d’un govern passaria necessàriament pel valor de la justícia. Parafrasejant Abraham Lincoln: l’objectiu (el fi) legítim d’un govern és fer per a les persones allò que no poden fer per elles mateixes. La qüestió seria: quins són els fins adequats d’un govern? Sens dubte, procurar per la tranquil·litat domèstica i la defensa comuna serien primordials per tal que tots tinguéssim una vida tranquil·la i segura. Molts estarien d’acord que, més enllà de la seguretat personal i estatal, el govern hauria de proporcionar, dins del marc d’una constitució i un estat de dret, institucions i processos per tal que la gent pogués escollir col·lectivament temes d’interès general. Un altre fi del govern seria establir un sistema de tribunals on el govern i el ciutadà individual poguessin defensar els casos abans que els jutges independents, que tenen l’autoritat de prendre decisions vinculants, i exigir que els governants exercissin l’autoritat segons la llei i no actuessin arbitràriament. La majoria de la gent que està al corrent de les realitats econòmiques del segle XXI també acceptaria que un fi adequat d’un govern és proporcionar les institucions, els processos i les polítiques a través de les quals els ciutadans puguin experimentar progrés material, enriquiment general i assoliment dels seus talents i habilitats. Per L’estàndard de dignitat al propòsit d’aquesta conferència, el fi clau d’un govern és humana reconeix la vàlua proporcionar èxit econòmic a les persones. inherent de cada individu Investigadors de diverses disciplines acadèmiques generalment coincideixen a pensar que per assolir progrés material en aquest nou segle, les nacions estat haurien de dur a terme una varietat de polítiques. Algunes de les quals són estrictament econòmiques: un sector privat fort, taxes d’inflació baixes, pressupostos equilibrats i estabilitat de preus, tarifes baixes, permetre la inversió estrangera, suprimir els monopolis, desregular els mercats de capital, permetre el canvi de moneda, contractar, promoure i acomiadar els treballadors en funció de la seva competència i mèrit, i incrementar la competència econòmica domèstica. Altres polítiques són de naturalesa més social: eliminar la corrupció governamental, els subsidis i els suborns; crear un sistema educatiu fort basat en la competència i el mèrit obert a tots aquells que són capaços d’assolir requisits d’entrada rigorosos; polítiques socials i polítiques per promoure la paritat de gènere i eliminar la discrimina- 11
Page 1 and 2: EDITORIAL ANÀLISIS Perquè és nec
Page 3: VIA 04 Valors, Idees, Actituds Revi
Page 6 and 7: EDITORIAL Sempre havia cregut que C
Page 8 and 9: Editorial La situació política no
Page 10 and 11: ANÀLISIS
Page 14 and 15: Per què és necessari un govern mo
Page 40 and 41: Rorty postmodern, uns apunts prés
Page 42 and 43: Rorty postmodern, uns apunts que po
Page 44 and 45: Rorty postmodern, uns apunts que pe
Page 46 and 47: Rorty postmodern, uns apunts un gru
Page 48 and 49: Rorty postmodern, uns apunts mental
Page 50 and 51: VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D
Page 52 and 53: Els falsos culpables de la desafecc
Page 58 and 59: VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D
Page 60 and 61: Escòcia: el pendent cap a la indep
Page 62 and 63:
Escòcia: el pendent cap a la indep
Page 64 and 65:
Page 66 and 67:
Page 68 and 69:
Lluís Nicolau d’Olwer: una incò
Page 70 and 71:
Page 72 and 73:
Page 74 and 75:
Page 76 and 77:
VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D
Page 78 and 79:
Per una política humanista (pre)oc
Page 80 and 81:
Per una política humanista Tots aq
Page 82 and 83:
Per una política humanista natura
Page 84 and 85:
Per una política humanista vencime
Page 86 and 87:
Page 88 and 89:
A l’entorn de la memòria històr
Page 90 and 91:
Page 92 and 93:
Page 94 and 95:
DEBAT MÉS ENLLÀ DE L’ESQUERRA I
Page 96 and 97:
El centre pregunta que alguns es fa
Page 98 and 99:
Les idees liberals i la renovació
Page 100 and 101:
Page 102 and 103:
Page 104 and 105:
Page 106 and 107:
Page 108 and 109:
El complicat i apassionant futur de
Page 110 and 111:
Page 112 and 113:
Page 114 and 115:
Page 116 and 117:
Tony Blair: deu anys de Nou Laboris
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
El centrisme a França o el fracàs
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Vida, glòria, passió, mort -i dif
Page 136 and 137:
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
Page 156 and 157:
«LES MINORIES SEMPRE ESTAN EN RISC
Page 158 and 159:
Entrevista a Gianni Vattimo però n
Page 160 and 161:
Entrevista a Gianni Vattimo jo cont
Page 162 and 163:
Entrevista a Gianni Vattimo Podem i
Page 164 and 165:
Entrevista a Gianni Vattimo a l’h
Page 166 and 167:
Entrevista a Gianni Vattimo poblaci
Page 168 and 169:
APUNTS
Page 170 and 171:
Avishai Margalit entrevistat per Gi
Page 172 and 173:
LLIBRES
Page 174 and 175:
Llibres d’immigrants, però per c
Page 176 and 177:
Llibres antídots per foragitar el
Page 178 and 179:
Llibres un assaig divulgatiu i ben
Page 180 and 181:
Page 182 and 183:
Abstracts que puede ocultar una con
Page 184 and 185:
Abstracts ENGLISH Is Moral Governme
Page 186 and 187:
Abstracts over the last two decades
Page 188 and 189:
Abstracts FRANÇAIS Pourquoi un gou
Page 190 and 191:
Abstracts manière très explicite
Page 192 and 193:
Abstracts opération ne résident p
Page 194:
VIA 04 BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ SUB
show all

Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?