Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

More documents

Recommendations

Info

Escòcia: el pendent cap a la independència? xionar sobre el concepte de britishness que promouen com a projecte polític. 3 En el cas dels laboristes, Gordon Brown impulsa i participa en diversos projectes sobre què significa la britishness avui i en quines polítiques s’ha de materialitzar, en una línia similar a la que seguia Tony Blair. En un recent discurs al Commonwealth Club de Londres4 –com anteriorment ja havia fet, per exemple, a la Fabian Society–, Brown caracteritzava la seva idea de la Gran Bretanya com un «estat multinacional», unit no per lligams de «raça o ètnia», sinó per valors compartits, i es donava una importància fonamental a les institucions. Tanmateix, Brown acaba per referir-se a trets «nacionals» britànics com ara l’himne, la monarquia o l’Església d’Anglaterra, i barreja un cert biaix anglocèntric –que ja havia denunciat el manifest A Claim of Right for Scotland, el 1988– amb l’intent de definir la Gran Bretanya com una nació de nacions, tal com també es desprenia del pensament de Tony Blair. David Cameron, per la seva banda, intenta desmarcar-se de les posicions vigents al seu partit durant l’època de Thatcher exercint una autocrítica explicita respecte a l’actitud del partit durant els darrers anys. Així, deixa de posar l’èmfasi només en la qüestió econòmica i admet que durant els tres segles de la Unió, tot i que ha «servit bé tots dos països», també s’ha produït una certa «erosió de la identitat escocesa». 5 El tret més rellevant és, però, que Cameron atribueix l’allunyament dels conservadors i del seu projecte britànic en relació amb Escòcia als anys de governs conservadors durant els vuitanta i noranta, quan es va fer servir els escocesos com a «laboratori d’experimentació» en relació amb la Poll Tax, i posteriorment amb l’oposició a la devolution, tot i que havia quedat clar feia temps que el projecte obeïa a la «consolidada voluntat del poble» escocès. Per Cameron, igual que per Brown, la identitat britànica no passa pel lligam de «l’etnicitat», sinó pel projecte tradicional d’un «nacionalisme cívic inclusiu». Amb aquest horitzó, Cameron aposta per centrar el discurs conservador a Escòcia en les polítiques públiques, tenint en compte, però, que, a diferència dels laboristes, no és qüestió de si una Escòcia independent podria ser un país ric o pobre, sinó de tenir present que la Unió ha de ser un projecte d’identitat compartida que «apel·li als cors» del conjunt dels britànics. 6 El desig d’independència no ha crescut exponencialment els darrers anys 62
VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL Conclusions Per resumir les visions actuals sobre Escòcia, podríem dir que els laboristes es troben còmodes en l’escenari competencial actual, mentre que els liberals demòcrates aposten per mantenir també aquest escenari, tot i que amb un aprofundiment significatiu en matèria de competències. Els conservadors encara juguen un paper secundari a Escòcia després dels anys Thatcher, a l’espera que, en tot cas, David Cameron pugui articular un discurs propi sobre la qüestió, apostant en tot cas per adaptar-se a la situació actual i donant per bo el marc definit pels arranjaments del 1997. L’SNP, per la seva banda, continua apostant per la secessió democràtica i negociada si els escocesos ho aproven en referèndum, tot i que és molt possible que no pugui obtenir els suports necessaris al Parlament escocès en aquesta legislatura per poder engegar el procés i convocar l’esmentat referèndum. Tanmateix, la legitimitat del Parlament escocès per convocar un referèndum és acceptada pel Govern britànic. I, de moment, sembla poc probable que aquest opti per prohibir la consulta, si així ho decideix la cambra escocesa. La devolution ha demostrat ser un bon instrument polític per a l’autogovern d’Escòcia, sense que això signifiqui, però, tancar la qüestió de la possible independència del país. Ben al contrari, s’ha convertit en el centre d’un debat molt intens on no es pot descartar que un dia els escocesos puguin decidir encetar el primer procés de secessió democràtica a l’Europa occidental. El cas escocès posa de manifest que un debat ple de passions i on es contraposen posicions de manera molt intensa es pot produir de manera democràtica sense campanyes de desqualificació que posin en joc la legitimació del sistema polític. A nivell social també es produeix aquesta situació, i els partits polítics no intenten generar tensió entre comunitats. És curiós, per exemple, passejar per Londres i no només trobar-se que l’omnipresent Royal Bank of Scotland utilitza desacomplexadament la seva scottishness en la seva imatge corporativa, sinó altres situacions potser anecdòtiques, però que són interessants d’analitzar, com ara els anuncis La legitimitat del en grans tanques publicitàries que es podien trobar a la Parlament escocès per capital britànica recentment. En aquests anuncis una com- convocar un panyia energètica escocesa s’anunciava amb lletres grans referèndum és fent servir només el seu nom: Scottish Power. Podem ima- acceptada pel govern ginar quines reaccions es podrien produir en altres estats britànic 63
Page 1 and 2:
EDITORIAL ANÀLISIS Perquè és nec
Page 3:
VIA 04 Valors, Idees, Actituds Revi
Page 6 and 7:
EDITORIAL Sempre havia cregut que C
Page 8 and 9:
Editorial La situació política no
Page 10 and 11:
ANÀLISIS
Page 12 and 13:
Per què és necessari un govern mo
Page 14 and 15: Per què és necessari un govern mo
Page 40 and 41: Rorty postmodern, uns apunts prés
Page 42 and 43: Rorty postmodern, uns apunts que po
Page 44 and 45: Rorty postmodern, uns apunts que pe
Page 46 and 47: Rorty postmodern, uns apunts un gru
Page 48 and 49: Rorty postmodern, uns apunts mental
Page 50 and 51: VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D
Page 52 and 53: Els falsos culpables de la desafecc
Page 60 and 61: Escòcia: el pendent cap a la indep
Page 68 and 69: Lluís Nicolau d’Olwer: una incò
Page 78 and 79: Per una política humanista (pre)oc
Page 80 and 81: Per una política humanista Tots aq
Page 82 and 83: Per una política humanista natura
Page 84 and 85: Per una política humanista vencime
Page 88 and 89: A l’entorn de la memòria històr
Page 94 and 95: DEBAT MÉS ENLLÀ DE L’ESQUERRA I
Page 96 and 97: El centre pregunta que alguns es fa
Page 98 and 99: Les idees liberals i la renovació
Page 108 and 109: El complicat i apassionant futur de
Page 114 and 115:
El complicat i apassionant futur de
Page 116 and 117:
Tony Blair: deu anys de Nou Laboris
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D
Page 126 and 127:
El centrisme a França o el fracàs
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Vida, glòria, passió, mort -i dif
Page 136 and 137:
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
Page 156 and 157:
«LES MINORIES SEMPRE ESTAN EN RISC
Page 158 and 159:
Entrevista a Gianni Vattimo però n
Page 160 and 161:
Entrevista a Gianni Vattimo jo cont
Page 162 and 163:
Entrevista a Gianni Vattimo Podem i
Page 164 and 165:
Entrevista a Gianni Vattimo a l’h
Page 166 and 167:
Entrevista a Gianni Vattimo poblaci
Page 168 and 169:
APUNTS
Page 170 and 171:
Avishai Margalit entrevistat per Gi
Page 172 and 173:
LLIBRES
Page 174 and 175:
Llibres d’immigrants, però per c
Page 176 and 177:
Llibres antídots per foragitar el
Page 178 and 179:
Llibres un assaig divulgatiu i ben
Page 180 and 181:
Page 182 and 183:
Abstracts que puede ocultar una con
Page 184 and 185:
Abstracts ENGLISH Is Moral Governme
Page 186 and 187:
Abstracts over the last two decades
Page 188 and 189:
Abstracts FRANÇAIS Pourquoi un gou
Page 190 and 191:
Abstracts manière très explicite
Page 192 and 193:
Abstracts opération ne résident p
Page 194:
VIA 04 BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ SUB
show all

Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?