Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

Les idees liberals i la renovació de la política
ca per dur a terme la reforma social. Però encara és possible pensar en l’estat,
o en la comunitat dels ciutadans, com l’encarnació de normes universals,
com el proveïdor de garanties i com el defensor de l’interès públic. El nostre
món ha esdevingut tan complex, empara tantes interaccions i són tan nombrosos
la competència dels interessos i el xoc de les opinions, que ara més que
mai cal un lloc per a la legitimitat política que transcendeixi més enllà dels
conflictes, de les opinions i dels interessos.
La nova complexitat del món imposa mètodes per exercir el poder polític
inèdits fins ara. N’hi hauria nombrosos exemples. Però només evocaré les
situacions en què la política requereix arbitrar i intervenir en allò que és més
específic de l’acció i que sovint es fa en un context d’incertesa i de precipitació.
Això s’ha pogut constatar en l’assumpte de la sang contaminada i, més
recentment encara, amb motiu de les crisis de les vaques boges o de la febre
aftosa que han amenaçat la seguretat alimentària. Aquest mètode d’exercir
el poder és molt nou en la política, ja que requereix tenir accés, com més aviat
millor, a informacions sovint polèmiques, d’avaluar els riscos i de prendre
decisions des de la incertesa. Considerar que n’hi ha prou amb l’assistència
dels experts per solucionar el problema és anar errat de comptes. La seva intervenció
és necessària, però cal ponderar-la amb l’acompliment dels interessos
col·lectius.
Per al pensament social-liberal, la consulta al poble no és ni una concessió
demagògica, ni un mitjà per preparar l’acceptació d’una mesura. Deu ser més
aviat un principi fonamental de la deliberació política. Suposa tenir el valor
de presentar clarament a l’opinió pública els problemes que es plantejaran
–en matèria de seguretat mundial, de bioètica, d’aigua, de medi ambient–, de
fer les informacions accessibles, de definir les grans opcions, els seus costos i
els seus avantatges, de ser capaç de formar un judici des de la incertesa, i de
mantenir al mateix temps un recurs de distància crítica. Heus aquí quin hauria
de ser el model de responsabilitat mútua de l’opinió pública i del poder,
així com la invenció d’una nova forma de democràcia. La societat dels ciutadans
no demana que la reconfortin com un nen, que la mantinguin en la ignorància,
que la preservin de les dificultats. Sentir que el govern governa és sentir
que arbitra i decideix. No són les retòriques de la proximitat i de la urgència,
que sovint no fan més que reaccionar a la hiperreactivitat de l’opinió, les
que ho faran possible. Per concretar aquesta forma d’intervenció política, cal
102