Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

More documents

Recommendations

Info

Per què és necessari un govern moral Per tal de subministrar justícia, l’administració pública ha de fer un judici imparcial, actuar com un fideïcomissari i abstenir-se de la injustícia i l’abús. Sens dubte, queda clar que les decisions basades en el mèrit assumeixen que totes les persones tenen diferents talents i habilitats i poden contribuir de manera diferent a la societat. Respectar la dignitat inherent d’una persona comporta l’obligació de reconèixer les diferències. Les diferències humanes condueixen a injustícies individuals en una societat lliure. L’interès comú requereix que el govern moral doni una oportunitat a totes les persones per demostrar les seves capacitats i per millorar les seves habilitats a través de l’educació i l’entrenament. Però el respecte pel kyosei també requereix que els individus passin una mena de prova de preocupació pels altres abans de concedir-los els seus propòsits egoistes. La bondat del tot estableix límits legítims respecte a allò que els individus poden demanar com a part que els pertoca. El funcionari públic ha de mantenir l’equilibri entre el que està permès als individus, respectant la seva llibertat i autonomia moral, i el que no està permès, tenint en compte el que és bo per als altres. Tothom estaria d’acord a dir que la paraula justícia té moltes definicions i engloba formes procedimentals i substancials. Recordant els tres ideals de justícia formulats per la Caux Round Table, la justícia marca la qualitat del govern i de la societat que l’envolta. Allà on preval la injustícia, s’abusa del poder públic i el govern traeix la seva confiança. I pot passar que sigui destronat. El benestar general contempla la millora del benestar dels ciutadans individuals L’estat ha d’alimentar i donar suport a totes les institucions socials que condueixin més al desenvolupament personal i a l’autoestima del ciutadà individual. L’autoritat pública ha d’intentar evitar, o millorar, les condicions de vida i de treball que priven el ciutadà individual de dignitat i autoestima, o que permeten al ciutadà poderós explotar el feble. L’estat és responsable de custodiar el manteniment i la conservació del material i altres recursos que sostenen el benestar present i futur de la comunitat. Si el govern és un administrador i els funcionaris del govern són fideïcomissaris públics, el servei als altres és el deure del govern i la tasca dels seus empleats. Ara bé, a l’hora de promoure aquests avantatges de l’interès comú 28
VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL i el bé públic, els representants del poble haurien de definir aquest interès i preveure aquest bé des de la perspectiva del kyosei i la dignitat humana. El kyosei mira la capacitat de molts individus per treballar plegats basantse en les seves diferents habilitats i punts de vista com a part d’una tasca mútua i recíproca feta en conjunt. La perspectiva de la dignitat humana sosté que el benestar individual no s’ha de sacrificar injustament per posar-se al servei de les necessitats del tot. El benestar general, que és l’empresa correcta d’un govern moral, hauria de gestionar-se com una pluralitat, com un ecosistema humà potser, algun tipus de procés orgànic i compromís perdurable per part dels seus membres individuals. Un simple càlcul utilitari del «bé més bo pel nombre més elevat», com proposa Jeremy Bentham, no serveix. Ja que, segons aquesta norma, els interessos dels aïllats, els dèbils, els pobres i els recalcitrants se sacrificaran fàcilment per promoure el bé del nombre més elevat. L’estàndard del bé aplicat a la pràctica serà, inevitablement, algun valor particular i egocèntric escollit pels qui són al poder, que sempre tindran la temptació d’abandonar l’administració de tots per aconseguir la satisfacció dels qui tenen a prop. L’estàndard pràctic del bé sota un enfocament utilitari s’ha de contraposar amb la demanda moral fonamental que demana que es respecti la dignitat dels individus i que s’honori la dinàmica del kyosei. Mentre que l’enriquiment econòmic és important, l’enriquiment moral també és molt significatiu. Mencius preguntà en una ocasió: «Tots són homes iguals, però alguns són grans homes i d’altres, petits homes. Per què passa això?». Li respongueren: «Els qui segueixen aquella part d’ells mateixos que és gran són grans homes; els qui segueixen aquella part d’ells mateixos que és petita són petits homes». La idea que Mencius planteja, i que també trobem en moltes altres de les seves afirmacions, és que el sentit moral, el caràcter d’una persona, constitueix una part important del destí personal. El benestar d’un mateix com a persona és la substància d’aquest destí. Un bon destí acaba en un benestar robust i sostenible. Els budistes Theravada considerarien això una evidència de bon karma o bunn, en la llengua pali de les escriptures Theravada. Cap individu no pot aprofundir en el seu sentit moral, o millorar el seu caràcter, per si sol, només és possible en societat. Les relacions, tradicions, llengües, religions, educació, l’entorn del kyosei, forgen el sentit moral. El govern moral no pot passar per alt la qualitat d’aquestes institucions que 29
Page 1 and 2: EDITORIAL ANÀLISIS Perquè és nec
Page 3: VIA 04 Valors, Idees, Actituds Revi
Page 6 and 7: EDITORIAL Sempre havia cregut que C
Page 8 and 9: Editorial La situació política no
Page 10 and 11: ANÀLISIS
Page 12 and 13: Per què és necessari un govern mo
Page 40 and 41: Rorty postmodern, uns apunts prés
Page 42 and 43: Rorty postmodern, uns apunts que po
Page 44 and 45: Rorty postmodern, uns apunts que pe
Page 46 and 47: Rorty postmodern, uns apunts un gru
Page 48 and 49: Rorty postmodern, uns apunts mental
Page 50 and 51: VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D
Page 52 and 53: Els falsos culpables de la desafecc
Page 60 and 61: Escòcia: el pendent cap a la indep
Page 68 and 69: Lluís Nicolau d’Olwer: una incò
Page 78 and 79: Per una política humanista (pre)oc
Page 80 and 81:
Per una política humanista Tots aq
Page 82 and 83:
Per una política humanista natura
Page 84 and 85:
Per una política humanista vencime
Page 86 and 87:
VIA 04 03/2007 REVISTA DEL CENTRE D
Page 88 and 89:
A l’entorn de la memòria històr
Page 90 and 91:
Page 92 and 93:
Page 94 and 95:
DEBAT MÉS ENLLÀ DE L’ESQUERRA I
Page 96 and 97:
El centre pregunta que alguns es fa
Page 98 and 99:
Les idees liberals i la renovació
Page 100 and 101:
Page 102 and 103:
Page 104 and 105:
Page 106 and 107:
Page 108 and 109:
El complicat i apassionant futur de
Page 110 and 111:
Page 112 and 113:
Page 114 and 115:
Page 116 and 117:
Tony Blair: deu anys de Nou Laboris
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
El centrisme a França o el fracàs
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Vida, glòria, passió, mort -i dif
Page 136 and 137:
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
Page 156 and 157:
«LES MINORIES SEMPRE ESTAN EN RISC
Page 158 and 159:
Entrevista a Gianni Vattimo però n
Page 160 and 161:
Entrevista a Gianni Vattimo jo cont
Page 162 and 163:
Entrevista a Gianni Vattimo Podem i
Page 164 and 165:
Entrevista a Gianni Vattimo a l’h
Page 166 and 167:
Entrevista a Gianni Vattimo poblaci
Page 168 and 169:
APUNTS
Page 170 and 171:
Avishai Margalit entrevistat per Gi
Page 172 and 173:
LLIBRES
Page 174 and 175:
Llibres d’immigrants, però per c
Page 176 and 177:
Llibres antídots per foragitar el
Page 178 and 179:
Llibres un assaig divulgatiu i ben
Page 180 and 181:
Page 182 and 183:
Abstracts que puede ocultar una con
Page 184 and 185:
Abstracts ENGLISH Is Moral Governme
Page 186 and 187:
Abstracts over the last two decades
Page 188 and 189:
Abstracts FRANÇAIS Pourquoi un gou
Page 190 and 191:
Abstracts manière très explicite
Page 192 and 193:
Abstracts opération ne résident p
Page 194:
VIA 04 BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ SUB
show all

Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?