Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

More documents

Recommendations

Info

Els falsos culpables de la desafecció política tadà que d’altres activitats, posem per cas la ciència, el món financer i econòmic, l’alta cultura o la religió, entesa com a organització ben jerarquitzada. 5. «A la política ja no hi van els bons, només aquells que no tenen res més a fer». Encara que també ho pensin, aquesta darrera afirmació, com és obvi, no l’acostumen a expressar mai els polítics, si més no en públic. El primer ressort amagat d’aquest fals culpable de la desafecció política és un error molt propi de periodistes i analistes: voler que tots els llocs de responsabilitat estiguin ocupats per líders d’un calat extraordinari, que són els que poden proporcionar un relat més ric i apassionant. El segon ressort és interpretar, de manera mecànica, que uns polítics més carismàtics i especials gene- Pensar la política com ren sempre en el públic un més alt interès per l’activitat un refugi de mediocres dels partits i les institucions, extrem que no es pot provar és un prejudici arrelat i empíricament si comparem països i èpoques distintes. molt corrosiu A més de ser inexacte i injust, pensar en la política com a refugi dels mediocres i com un espai que expulsa l’excel·lència respon a un prejudici molt corrosiu i massa arrelat: la societat és millor que els seus polítics, el ciutadà està molt per sobre del governant. Com si no hi hagués un vincle evident entre uns i altres. Aquesta supèrbia civil, alimentada per activa i per passiva, és un mite que serveix per presentar la virtut del cantó de l’elector i el vici del cantó dels que se sotmeten a les urnes. Certs moviments populistes engreixen aquests missatges de descrèdit professional del personal polític perquè tracten de presentar el sistema com un magma denigrat que espera una regeneració exterior. Inventariar els falsos culpables de la desafecció política a Europa només té un objectiu: reduir el camp de l’error i del prejudici i contribuir a millorar el diagnòstic sobre la crisi de les democràcies avançades. En això tots hi guanyarem. La necessitat de detectar amb certa fiabilitat els punts més febles d’aquest quadre reclama que procedim, amb certa insistència, a desplegar una feina prèvia de demolició dels miratges. No es pot edificar sense ensorrar el que ja no serveix i, a més, amenaça ruïna. La consistència de les propostes democràtiques que sorgeixin arreu tindrà relació –seria lògic– amb visions inèdites que vagin més enllà de les plantilles que ara com ara fem servir. Després dels diagnòstics nous vindran els pronòs- 54
VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL tics també nous. Això també ha de poder barrar el pas als venedors de receptes fàcils i cridaneres, en ocasions perilloses, que malden per introduir-se per les escletxes del sistema quan els partits responsables perden la brúixola. Tots parlem de crisi de la política i tots caiem sovint en llocs comuns que, en comptes d’esclarir-nos la realitat, ens la van enfosquint. Val la pena de començar a fer via, sense perdre més temps, cap una nova direcció. 55
Page 1 and 2:
EDITORIAL ANÀLISIS Perquè és nec
Page 3:
VIA 04 Valors, Idees, Actituds Revi
Page 6 and 7: EDITORIAL Sempre havia cregut que C
Page 8 and 9: Editorial La situació política no
Page 10 and 11: ANÀLISIS
Page 12 and 13: Per què és necessari un govern mo
Page 40 and 41: Rorty postmodern, uns apunts prés
Page 42 and 43: Rorty postmodern, uns apunts que po
Page 44 and 45: Rorty postmodern, uns apunts que pe
Page 46 and 47: Rorty postmodern, uns apunts un gru
Page 48 and 49: Rorty postmodern, uns apunts mental
Page 50 and 51: VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D
Page 52 and 53: Els falsos culpables de la desafecc
Page 54 and 55: Els falsos culpables de la desafecc
Page 60 and 61: Escòcia: el pendent cap a la indep
Page 68 and 69: Lluís Nicolau d’Olwer: una incò
Page 78 and 79: Per una política humanista (pre)oc
Page 80 and 81: Per una política humanista Tots aq
Page 82 and 83: Per una política humanista natura
Page 84 and 85: Per una política humanista vencime
Page 88 and 89: A l’entorn de la memòria històr
Page 94 and 95: DEBAT MÉS ENLLÀ DE L’ESQUERRA I
Page 96 and 97: El centre pregunta que alguns es fa
Page 98 and 99: Les idees liberals i la renovació
Page 106 and 107:
Les idees liberals i la renovació
Page 108 and 109:
El complicat i apassionant futur de
Page 110 and 111:
Page 112 and 113:
Page 114 and 115:
Page 116 and 117:
Tony Blair: deu anys de Nou Laboris
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
VIA 04 04/2007 REVISTA DEL CENTRE D
Page 126 and 127:
El centrisme a França o el fracàs
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Vida, glòria, passió, mort -i dif
Page 136 and 137:
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
Page 156 and 157:
«LES MINORIES SEMPRE ESTAN EN RISC
Page 158 and 159:
Entrevista a Gianni Vattimo però n
Page 160 and 161:
Entrevista a Gianni Vattimo jo cont
Page 162 and 163:
Entrevista a Gianni Vattimo Podem i
Page 164 and 165:
Entrevista a Gianni Vattimo a l’h
Page 166 and 167:
Entrevista a Gianni Vattimo poblaci
Page 168 and 169:
APUNTS
Page 170 and 171:
Avishai Margalit entrevistat per Gi
Page 172 and 173:
LLIBRES
Page 174 and 175:
Llibres d’immigrants, però per c
Page 176 and 177:
Llibres antídots per foragitar el
Page 178 and 179:
Llibres un assaig divulgatiu i ben
Page 180 and 181:
Page 182 and 183:
Abstracts que puede ocultar una con
Page 184 and 185:
Abstracts ENGLISH Is Moral Governme
Page 186 and 187:
Abstracts over the last two decades
Page 188 and 189:
Abstracts FRANÇAIS Pourquoi un gou
Page 190 and 191:
Abstracts manière très explicite
Page 192 and 193:
Abstracts opération ne résident p
Page 194:
VIA 04 BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ SUB
show all

Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?