Oriol Nel·lo Alvar Aalto Eduardo de Miguel ... - Revista Diagonal

ent dels contextos en què la gran majoria viu de
lloguer on, efectivament, l’increment de la renda
diferencial es transmet als lloguers i s’expulsa al
llogater.
Des de la ciutadania sovint es perceben
amb desconfiança i recel les transformacions
urbanístiques i territorials. Com es pot
revertir aquesta percepció?
En el nostre país hi ha una forta conflictivitat
territorial. Si agafes el diari, cada dia hi trobaràs
una notícia sobre conflictes en el territori. Això
té relació amb el que comentàvem abans sobre el
renaixement dels temes locals i la noció de refugi
i d’identitat. Però també perquè els factors de
localització són cada vegada més determinants,
ja que hi ha una mobilitat molt més alta, tant de
“La relació entre els plans
territorials i les vegueries
és un tema no resolt”
persones com d’empreses i, per tant, l’avantatge
comparatiu que cada lloc pot oferir passa a ser
més rellevant que abans. Això fa augmentar la
conflictivitat ja que hom es preocupa per atraure
les qüestions que considera positives i evitar les
que considera negatives. I d’aquí sorgeixen tants
moviments territorials com hi ha. Aquests moviments
tenen uns trets característics: són fonamentalment
reactius, reaccionen enfront a una
iniciativa percebuda com a una amenaça. Són
defensius per protegir cert estatus. Sovint les plataformes
les encapçala un “salvem...” o un “defensem...”.
Són també moviments monotemàtics,
lligats a un tema concret i a un sol lloc. A més,
són pretesament apolítics. “Nosaltres no fem
política...” . “Defensem la terra...”. “No enganyem
com els polítics...”. I, finalment, són ainstitucionals.
No s’expressen a través dels canals de què
formalment ens havíem dotat per expressar-nos.
Són plataformes completament diferents dels
moviments veïnals que teníem als anys 60 o
70. Aquests eren del tipus “volem...”, “reivindiquem...”.
Eren moviments a l’atac, propositius.
Tot això és comprensible i respon a raons de
fons.
Com es pot incorporar la població en els
mecanismes de planificació i gestió de manera
fructífera?
Per a una millor gestió del territori calen canvis
a dos nivells. Calen canvis profunds a l’Administració.
Només si l’Administració té capacitat per
explicar allò que fa, tindrà legitimitat per fer-ho.
També cal que tingui una major capacitat per dialogar
i que entengui que els processos de relació
amb la ciutadania són deliberatius i no només
d’elecció.
D’altra banda també calen canvis en l’organització
de la ciutadania. Si tenim moviments de
caràcter reactiu, els hauríem de tenir de caràcter
proactiu. Si aquests moviments són defensius,
haurien de ser propositius. En lloc de locals, haurien
de ser multiescalars. Si són monotemàtics,
haurien d’entendre que han de ser sistèmics. I si
es defineixen com apolítics, haurien d’entendre
que el que fan és política amb majúscules.
Si aconseguim aquests canvis, aquesta conflictivitat
territorial donarà resultats més creatius.
En qualsevol cas, el pitjor que podem fer és suprimir-la
o amagar-la.
Tot el conjunt d’instruments que he explicat a
la primera part ha d’anar acompanyat d’un canvi
cultural. Hi ha d’haver una hegemonia social sobre
la prevalença d’uns determinats valors socials
en la gestió del territori. No només avançarem
amb vincles. Calen valors que determinin que
certes coses són inacceptables i altres positives.
És d’això que parlem quan es parla d’una nova
cultura del territori. I per això cal formació per
part de la ciutadana i debat disciplinar.
Com preveu que un possible nou govern
de Convergència i Unió aprofiti tot el treball
desenvolupat tots aquests anys?
Crec que s’han creat unes bases i unes línies sòlides
per a la gestió del territori. La seva utilització
dependrà de fins a quin punt la ciutadania se
senti identificada amb els valors que aquests instruments
tracten de vehicular. I dependrà també,
és clar, de la voluntat i l’orientació política dels
futurs governs als quals hem de desitjar, pel bé
del país, tants encerts i èxits com sigui possible
en aquest període de dificultats que travessem.
10 | 11