Oriol Nel·lo Alvar Aalto Eduardo de Miguel ... - Revista Diagonal

També hem treballat per tenir instruments
per al coneixement del territori (Llei d’informació
geogràfica) i per intervenir en aquells
espais que, deixant de ser camp, no han arribat
a ser ciutat (Llei de regulació i millora d’urbanitzacions
amb dèficits urbanístics).
I des del punt de vista del planejament,
què s’ha realitzat?
Enteníem que la mancança principal es trobava
en l’absència d’instruments de caràcter
supramunicipal. Es donava una paradoxa molt
gran: mentre la força dominant havia estat la
de la integració del territori, els instruments
urbanístics romanien ancorats en una fragmentació
enorme.
Existeixen tants plans com municipis...
Sí, i no es poden resoldre problemes generals
–de transport, de paisatge, d’habitatge, etc. – a
través de plans locals d’abast municipal. Això
ens va portar a impulsar el programa de planejament
territorial que donava compliment,
finalment, a la previsió legislativa que existia
des de 1983, segons la qual a Catalunya hi havia
d’haver un Pla territorial general i un conjunt
de plans parcials.
Es pot fer una petita objecció a aquesta aposta
del Govern i és que, si això es preveia des de
1983 i l’any 2003 encara no s’havia realitzat
i el país no s’havia enfonsat... potser el que
s’equivocava era el legislador que ho preveia i
no el govern que no ho havia complert. Jo no
comparteixo aquesta objecció. El país va créixer
molt en aquest període, però segurament,
d’haver existit un planejament global, aquest
creixement s’hauria pogut produir sense tants
costos ambientals, territorials i socials, d’una
manera més ordenada i pel benefici col·lectiu.
Quin és l’objectiu d’aquests plans?
A dia d’avui ja hem aprovat els set plans ter-
ritorials1 . Tots ells són instruments que regulen
allò que volem protegir, els sòls que no volem
urbanitzar, les estratègies que fixen el desenvolupament
dels assentaments urbans i la prestació
de les principals infraestructures. Aquests planejaments
tenen una peculiaritat i és que són vinculants
per al planejament municipal, li donen
unes directrius.
A més a més, hem fet una sèrie de plans directors
urbanístics per a espais amb una problemàtica
molt homogènia o per a àrees singulars.
Aquests busquen la coordinació entre planejaments
municipals.
Tan sols s’ha actuat en el planejament
territorial?
També s’ha fet un esforç molt gran per a la renovació
del planejament municipal. Fa pocs dies
vam aconseguir que tots els municipis de Catalunya
tinguessin un instrument de planejament
general. Quedaven 140 municipis sense pla que
sumaven el 0,7% de la població. Ara bé, la seva superfície
sumava una cinquena part de Catalunya i
calia dotar de seguretat jurídica tot aquest espai.
El repte ara és veure com aquest model
ideal es porta a la pràctica.
El resultat, l’èxit o desgràcia d’aquests instruments
el veurem d’aquí a vint anys.
Malgrat que sembla que la major part
dels planejaments estan molt meditats i
contrastats, d’altres elements semblen fets
amb certa urgència per tal de donar resposta
immediata a problemàtiques concretes.
Ens referim a les ares (Àrees Residencials
Estratègiques). No està clara la seva viabilitat
en el context en què ens trobem ni la
seva qualitat a nivell urbà. S’han fet massa
ràpid, les ares?
L’única cosa que diria és que s’han fet massa tard!
Les ares tracten d’establir unes obligacions pel
1 Pla territorial metropolità i plans territorials parcials: de les Comarques Gironines, de les Terres de l’Ebre, del Camp de Tarragona,
de les Comarques Centrals, de Ponent, de l’Alt Pirineu i d’Aran.