Oriol Nel·lo Alvar Aalto Eduardo de Miguel ... - Revista Diagonal

Vista de la medina de Tànger des del port de pescadors. Fotografia: Anne Antomarchi
A les ciutats europees tenim poc marge
d’intervenció: la major part del procés d’urbanització
ja s’ha produït i no s’espera que
hi hagi grans augments de població. Podem
treballar per millorar l’existent, però no ho
podem projectar de nou. Al sud i a l’est del
Mediterrani, en canvi, sembla que sí que caldrà
intervenir decididament en l’expansió de
la ciutat. En el context d’uns estats molt centralitzats,
les ciutats, especialment aquelles
que no són capitals, tenen molt pocs recursos
per unes demandes creixents de serveis, d’eradicació
de la pobresa, de congestió, d’atur juvenil
i de preus de l’habitatge. A l’any 1960 la
població urbana de les ciutats del nord d’Àfrica
era del 30%; es calcula que ara ja és de més
del 50% i que la mitjana d’edat és de 23 anys.
Això per si sol ja representa una especificitat:
com han de ser les ciutats amb població jove
i a l’atur o treballant des del sector informal?
Necessàriament el model de ciutat ha de diferir
del model europeu on la població envelleix
i els “estàndards” són de luxe.
Anàlisi de l’expansió urbana de Tànger, a partir de “Morfologia
Urbana de Tànger, 2002”, a LeTellier, J. et alt. a La
mobilité urbaine dans l’agglomération de Tanger: évolutions
et perspectives (2009)
Tànger, paradigma del canvi
Lonely Planet recomana Tànger com la segona
millor ciutat del món per visitar el 2011 (en un
rànquing en què Nova York va primera i València,
cinquena) per la seva condició de frontissa
entre Àfrica i Europa i pel seu estil dinàmic
que concentra tota una comunitat artística,
edificis renovats i “great shopping and new
chic restaurants”. La revista Monocle la va triar
com a escenari per a les fotografies de roba de
lli per a la temporada de primavera. Tànger no
és Estambul però en comparteix la condició de
ciutat de pas, de creuament de cultures i d’urbs
amb patrimoni antic i valors canviants.
Al Marroc, la població urbana s’ha multiplicat
per set en cinquanta anys. I en els darrers
trenta anys, el pib per habitant s’ha multiplicat
per sis. Tot plegat s’ha traduït en uns canvis
profunds i visibles sobre l’entorn construït. La
població de Tànger s’ha multiplicat per cinc
des del 1923, però no ha estat fins als últims
anys que la ciutat ha entrat al mapa del desenvolupament
econòmic del Marroc, coincidint
amb l’inici del regnat de Mohammed VI. Ara, el
Marroc bascula cap al Mediterrani a través de
Tànger i després de molts anys de marginació
s’han canalitzat inversions estatals que passen
pel finançament de carreteres i autopistes,
28 | 29