Oriol Nel·lo Alvar Aalto Eduardo de Miguel ... - Revista Diagonal

vanteres sembla no haver-hi lloc per a l’espai no
humanitzat, sí que són molt evidents algunes
diferències d’intensitat de l’empremta humana.
Així, trobem a la perifèria de Lisboa espais
oberts escassament antropitzats, ja siguin
aquells que per incidència directa de la forma
(geogràfica) del territori s’han descartat per a la
seva explotació urbana o agrícola, o altres que
per motius derivats de la seva posició respecte
a les infraestructures i el desenvolupament
urbà existent, per exemple, resten pendents del
seu torn per entrar a formar part de processos
urbanitzadors futurs. És en aquests espais on
més valor tenen les qüestions ambientals i de
la biodiversitat, ja que de la lectura d’aquestes,
se’n poden diferenciar qualitats dins de la gran
taca de sòls erms.
Potser aquests són els espais que més resistència
oposen a la internacionalització de les
grans ciutats, i sovint diferencien molt clarament
unes metròpolis de les altres gràcies, en
part, a la forta influència de la geografia en la
seva forma i disposició.
Trobem també altres espais oberts no urbanitzats
(n.u.) que, d’altra banda, presenten traces
d’explotació, generalment agrícola. És especialment
característica en aquest indret proper
a l’estuari del riu Tajo, i de gran valor agrícola
i ecològic, la gran planura inundable de terres
al·luvials que en portuguès anomenen leziria
(n.u.1). Com també ho és la constel·lació de
jardins i sòls d’explotació a grans parcel·les de
residència individual anomenades quinta (n.u.3).
Trobem també parcel·lacions agrícoles al llarg de
les lleres del riu (n.u.2).
Entre els espais no ocupats formats per la mà
de l’home hi ha aquells que resulten com a producte
de processos urbanitzadors (u). A nivell
quantitatiu no és un tipus determinant, però
sí que ofereix una gran variabilitat de formes i
tipus d’origen. Es pot fer, per exemple, una diferenciació
pels tipus de processos que els han
generat.
Uns espais són resultat de la construcció urbana
per continuïtats (u.1 i u.2): places, passejos
i carrers a nuclis antics o espais en banda
per adició de parcel·les al llarg d’una carretera,
per exemple. Altres resulten de la construcció
dispersa tot i recolzant-se i enriquint les xarxes
capil·lars del territori (de u.3 a u.7). Trobem,