Oriol Nel·lo Alvar Aalto Eduardo de Miguel ... - Revista Diagonal

també, diversos tipus d’espais que es defineixen
a través de la distància entre les coses, entre les
masses edificades (de u.8 a u.10): espais filiformes
entre barres, patis entre blocs o espais més oberts
entre torres. N’hi ha d’altres que són producte
de cessions de cada unitat de desenvolupament
(u.11 i u.12): alguns han quedat com a intersticis,
i d’altres han estat aprofitats posteriorment per
ubicar-hi equipaments. Podem diferenciar també
espais de la mixtió, carrers corredor i altres espais
Qualitats ambientals dels sòls no urbanitzats (esquerra)
Grau d'associabilitat de l'espai no ocupat (dreta)
no ocupats de diversos desenvolupaments urbans
mixtes (u.13 i u.14). I, finalment, l’espai no ocupat
que deixen diversos assentaments excloents que
responen a fenòmens contemporanis de polarització
al territori (u.15).
Si bé hem vist com hi ha espais no ocupats sense
empremtes de l’home, i hem diferenciat els
espais antropitzats entre aquells que són no urbanitzats
dels que són producte de processos urbans,
podem diferenciar un altre tipus d’espais sense
edificació: aquells que tenen com a condició necessària
la seva pavimentació per complir amb els
seus requisits com a infraestructura de transport.
De forma filamentosa, tendeixen a generar malles
amb diferent jerarquia. Vies ràpides interurbanes
–i els seus enllaços–, carreteres interurbanes i la
fina xarxa de camins rurals són el suport de la colonització
del territori.
Un cop coneguts els tipus d’espai no ocupat
identificats en aquest sector de l’aml, l’orografia
sobre la qual descansen i el valor i la riquesa ecològica
dels seus sòls, es va prendre consciència de
la importància que podia arribar a tenir el coneixement
d’aquest tipus d’espai de cara a un projecte
de futur per un context com aquest, allunyat de
l’àrea central de la ciutat.
I és que el consum del sòl en aquestes àrees s’ha
realitzat a través de l’ocupació fragmentada de
l’espai, conseqüència de molts processos inconnexos
que fan que les diverses operacions no guardin
relació entre sí. D’això en resulta un territori on és
difícil percebre una estructura de conjunt.
Durant tot el procés d’investigació, ens hem preguntat
si es podia fer una relectura de la ciutat a
través dels espais que estudiàvem. Per això l’estudi
sobre aquesta àrea entre Loures i Odivelas acaba
amb una part propositiva que intenta establir un
conjunt d’estratègies que donin certa coherència
i tinguin una vocació col·lectiva per a la ciutat. La
ciutat ha de ser més que el resultat d’operacions
de particulars, i un seguit de pautes d’actuació sobre
l’espai no ocupat poden ser vàlides a l’hora de
definir un futur per a aquest territori.
Investigadors del DUOT-UPC: Angel Martín Ramos i Carles Crosas
Armengol. Becaris: Elio Bendicho Roldán, José Cocchiararo Mármol,
Samuel Llovet Montardit.
Proposta d'estratègies per a una estructura metropolitana
des de l'espai no ocupat