Oriol Nel·lo Alvar Aalto Eduardo de Miguel ... - Revista Diagonal

L'espai i la política: governança metropolitana
Isabel Carreras
La intervenció de l’arquitecte en el món cons-
truït ve majoritàriament dirigida per l’existència
d’un fet polític que planeja per damunt seu. Per
tant, preguntar-se com l’acció de govern encaixa
en el fet físic de la ciutat és bàsic per entendre
en quin marc polític acabarà treballant un arquitecte.
Aquest últim estiu hem assistit a l’aprovació
de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
(amb) en la qual es defineix un nou govern metropolità
que engloba 36 municipis de la Regió
Metropolitana i en la qual es modifica la manera
de pensar el territori i, per tant, la manera
de construir-lo i de projectar-lo. Però, per què
aquest nou govern es considera necessari? Com
s’organitzarà? I quin serà el seu impacte?
L’objectiu d’aquest breu article serà el de poder
comprendre les característiques destacades
del nou model de govern metropolità català a
través del model existent des del 2000 a Londres.
Centrarem, doncs, l’atenció en els canvis d’estructura
de governança i com aquests poden o
no afavorir canvis en polítiques urbanes.
“London is in a mess”, afirmava Andy Thornley
a principis dels anys noranta1 . I, efectivament,
amb aquestes paraules deixava clar que
el funcionament caòtic de la metròpolis estava
intrínsecament relacionat amb el sistema polític
que la governava. Des de l’arribada de la “donzella
de ferro” l’any 1979 i l’abolició del Greater
London Council el 1986, l’estructura de govern
urbà es va aprimar fins a extrems insospitats. El
desenvolupament de Londres va quedar en mans
del govern central –Whitehall– i una miríada
d’organitzacions amb fortes arrels al sector privat.
En definitiva, la ciutat quedava dirigida per
la “mà invisible” del mercat.
La City va començar a créixer en alçada, l’espai
per oficines es va multiplicar, l’habitatge protegit
es va minimitzar i segregar, el trànsit es va
accentuar i el transport públic es va degradar,
però malgrat tot, Londres escalava posicions en
el rànquing de “Ciutats Globals” discutides per
Saskia Sassen el 19912 . Efectivament, l’abundància
tant d’espai físic com legal per acollir nous
negocis la catapulta a ser capital financera mundial.
Però la fragmentació de l’espai de decisió
i el total abandó d’una idea de govern a escala
metropolitana porta a una competència entre
“boroughs” (o municipis) ferotge, una descoordinació
considerable i una duplicació d’esforços
extrema, tal com discuteix en Tony Travers3 .
No serà fins l’arribada dels laboristes i de la
“Tercera Via”, d’aires liberals però amb forta
component social, que es comença a pensar
en la construcció d’una nova arquitectura de
govern metropolitana. A més, després d’un referèndum
a finals dels anys noranta, queda clar
que els londinencs no en tenen prou amb la
“mà invisible” del mercat i que reclamen ulls,
orelles i braços ben visibles. L’any 2000, després
de dècades d’anarquia, s’inaugura la Greater
London Authority (gla): un organisme format
per l’alcalde i l'assemblea que intenta agrupar
els actors principals de la ciutat i que s’encarrega
de traçar un full de ruta pel seu desenvolupament.
Un govern, doncs, dirigit per un alcalde
que, com a tret destacat, va ser elegit directament
pels vuit milions de ciutadans que habiten
l’àrea d’influència de la gla.
Des d’aleshores, s’han aconseguit èxits rotunds
com la candidatura als Jocs Olímpics del
2012; un sistema d’autobusos més eficient;
una millora de l’antiquíssim “Underground”
anglès, no només amb el famós “mind the gap”
sinó amb sistemes tarifaris innovadors i un pla
d’habitatge protegit inexistent en dècades anteriors.
S’ha introduït també la revolucionària
“Congestion Charge” que, malgrat les crítiques,
intenta disminuir el volum de trànsit al centre
de la metròpoli a través d’una petita prima que
paga cada cotxe que entra i, recentment, s’ha
inaugurat la versió londinenca del “bicing”, el
“Barclays Cycle Hire”.
1 Thornley, Andy (ed.) (1992) The Crisis of London. Routledge, London.
2 Sassen, Saskia (1991) The Global City. New York, London. Tokyo. Princeton University Press, Princeton.
3 Travers, Tony (2004) The politics of London: governing an ungovernable city. Palgrave Macmillan, Basingstoke, UK.