Oriol Nel·lo Alvar Aalto Eduardo de Miguel ... - Revista Diagonal

Recommendations

Info

Excessoris [sic] Vol.4 Poka-yoke Guim Espelt i Estopà Els humans, per naturalesa, cometem errors. No contents amb això, sovint intentem trobar un culpable que no sigui un mateix. El fet que no tinguin capacitat de contrarrestar l’atac fa que els objectes siguin un blanc força comú (sovint merescut) i, d’aquesta manera, intentem transformar els errors humans en defectes dels productes. Això suposa un problema en la relació entre els objectes i els humans, que en són els principals perjudicats. Tal com apunta Bruno Munari, “un problema no es resol per si mateix, però en canvi conté tots els elements per a la seva solució; s’han de conèixer i utilitzarlos en el projecte de solució” 1 . A l’hora de dissenyar un producte —o servei— doncs, no ens hem de preguntar “si funciona”, sinó portar la casuística al límit per intentar que falli. Aquesta és la filosofia del poka-yoke2 , un sistema d’anàlisi de qualitat ideat per Shigeo Shingo als anys seixanta que té per objectiu principal bloquejar l’error humà, i en el cas que aquest s’acabi produint, ressaltar-lo de tal manera que sigui obvi per a l’usuari que l’ha comès. El mètode pedagògic de Maria Montessori, amb orígens a principis del segle xx, contemplava que els infants, a partir de l’experimentació, descobríssin els seus propis errors. I que juntament amb la motivació per prendre decisions, aquests infants fossin capaços de resoldre problemes i d’escollir les alternatives apropiades. Podríem considerar un poka-yoke un dels jocs que Montessori va plantejar per a l’educació de la geometria: peces de diferents formes que han d’encaixar al seu corresponent forat. Només hi ha una manera de resoldre el problema, i l’usuari del joc, amb deduccions simples i educatives, troba inequívocament la solució. Si el problema està ben analitzat, la solució hauria de ser vàlida per a qualsevol edat i cultura. Actualment això no passa. Tot i la globalització, no hem acabat d’aconseguir certes unificacions que ens ajudarien a conviure millor amb els objectes. Per què encara necessitem adaptadors per endollar un aparell a la corrent quan anem a un altre país? Per què es parla d’objectes intuïtius quan si el poses en mans d’una persona gran és incapaç de fer-lo servir? Tot i que ens intenten convèncer que el disseny actual –cada cop més condicionat per les aplicacions informàtiques- està fent molt en pro del benestar de l’ésser humà modern, seguim necessitant massa fulls d’instruccions. 1 Munari, Bruno (1983) ¿Cómo nacen los objetos?. Gustavo Gili, Barcelona. 2 [ En japonès ポカヨケ. Poka es tradueix com “error” i yoke ve del verb yokeru que, literalment, vol dir “evitar”.]. Hi ha molts tipus de poka-yoke, des d’un port USB –evita la connexió errònia amb la forma del dispositiu– fins al forat que hi ha als rentamans per evitar que vessi l’aigua en cas d’oblidar-nos-la oberta –solució a un error humà ja comès. El terme també és aplicable a sistemes no materials. Fotografia: Maria Montessori amb una alumna.
Hablamos con Rubén Jódar, arquitecto licenciado por la ETSAB en 2006. Como estudiante trabajó en la oficina de Josep Llinàs en los proyectos de la Biblioteca de Gràcia y la manzana de Fort Pienc. Tras un año de Erasmus en la Accademia di Architettura di Mendrisio en el atelier de Peter Zumthor, empezó a trabajar con él como estudiante, desde 2001 hasta 2003 y, posteriormente, como arquitecto desde 2006 hasta 2008. Desde 2008 vive y trabaja en Berlín. TRABAJÉ PARA... PETER ZUMTHOR Caplutta Sogn Benedetg (Capilla de San Benito) en Sumvitg (Suiza) Fotografía: Raul Lix por María del Mar Tomás y Cristóbal Bryjowski
Page 1 and 2:
distribució gratuïta Oriol Nel·l
Page 3: Editorial En aquest número és por
Page 6 and 7: Una de les tasques del govern d’e
Page 8 and 9: També hem treballat per tenir inst
Page 10 and 11: exemple, què hem de fer amb els s
Page 12 and 13: El espacio urbano como reto cientí
Page 14 and 15: se asimila a las formas de adaptaci
Page 16 and 17: tutors més. Aquest és el punt de
Page 18 and 19: Una imagen y mil palabras Coartada
Page 20 and 21: Alvar Aalto en Copenhage en 1923, d
Page 22 and 23: Teatro El Musical, Valencia. Fotogr
Page 24 and 25: ¿Qué importancia tiene la luz en
Page 26 and 27: Pertenezco a una generación en la
Page 28 and 29: I per vostè, exactament, què vol
Page 30 and 31: zones franques i turístiques i la
Page 32 and 33: MIGUEL MILÁ LO DEJÓ Miguel Milá
Page 34 and 35: Usted empezó estudiando arquitectu
Page 36 and 37: Miguel Milá en su taller Fotograf
Page 38 and 39: Vaso plegable de campaña del ejér
Page 40 and 41: gia del transport. Va descobrir que
Page 42 and 43: de quin seria l’impacte d’optim
Page 44 and 45: La naturalesa de l'espai no ocupat
Page 46 and 47: N.U.1.- Fragment de la gran planura
Page 48 and 49: també, diversos tipus d’espais q
Page 50 and 51: mar jamás podrá ser calificada de
Page 52 and 53: es del kait de Junya Ishigami donde
Page 56 and 57: Antes de entrar al despacho ¿Qué
Page 58 and 59: Sentado en un rincón “Debemos re
Page 60 and 61: L'espai i la política: governança
Page 62: zona d’influència. Tot això imp
show all

Oriol Nel·lo Alvar Aalto Eduardo de Miguel ... - Revista Diagonal

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?