Oriol Nel·lo Alvar Aalto Eduardo de Miguel ... - Revista Diagonal

Amb deu anys, la gla ha aconseguit acom-
plir fites importants. És cert que la fragmentació
encara és considerable, però s’ha millorat la
gestió d’un territori dens i complex. Moltes de
les crítiques consideren que l’alcalde, tot i tenir
el suport directe dels ciutadans, no té prou
llibertat d’acció. Altres consideren que la força
centrípeta de Londres pel que fa a mercats laborals,
d’habitatge, de lleure, etc. és tan potent
que la seva influència va molt més enllà dels
límits que ara marquen la frontera de la gla i
que, per tant, aquesta institució es troba limitada.
A Barcelona podríem trobar-nos amb problemes
similars, però primer observarem amb
una mica més de detall la seva història recent.
ESTRUCTURA DEL TERRITORI A CATALUNYA
1 - Barcelona dins de l'Àrea Metropolitana: el territori
d'influència del nou govern metropolità.
2 - L'Àrea Metropolitana en el context de la Regió
Metropolitana de Barcelona.
3 - La Regió Metropolitana en el context de Catalunya.
Des de l’abolició de la Corporació Metropolitana,
el 1987, l’Àrea Metropolitana de Barcelona
ha estat governada per la Generalitat, pels
propis municipis i per tres entitats encarregades
de la gestió de serveis bàsics: l’Entitat
Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana
del Medi Ambient i la Mancomunitat de
Municipis. La influència de totes elles s’estén
per grups de municipis diferents i, per tant, es
fa quasi impossible l’encaix territorial entre els
diferents actors del territori.
Això ha diluït la figura del govern metropolità
i ha permès traspassar els poders a nivells
superiors o inferiors. Aquesta situació de governança
multinivell i de desencaixament físic,
igual que a Londres, ha limitat la capacitat
d’actuació, coordinació i visió conjunta. De fet,
es detecten clarament problemes de duplicació
d’esforços quan s’observa la proliferació de parcs
tecnològics a tots i cada un dels municipis. Cada
municipi ha estat molt gelós de la seva pròpia
identitat i ha lluitat per destacar respecte el del
costat en lloc de col·laborar.
Amb l’arribada d’en Pasqual Maragall i del
Tripartit, de manera similar a l’arribada de Tony
Blair i la “Third Way”, es van moure les peces
per replantejar un govern d’abast metropolità
que englobés les tres entitats esmentades en
una de sola i equilibrés el poder de decisió que
actualment tenen la Generalitat i els municipis.
Efectivament, el govern de l’amb adoptarà finalment
competències molt rellevants en matèria
d’urbanisme, transport, aigües, residus, desen-
ESTRUCTURA DEL TERRITORI AL REGNE UNIT
4 - Inner i Outer london estructurant Greater London: el
territori d'influència de la Greater London Authority.
5 - Greater London en el context del Greater South East.
6 - El Greater South East en el context
del Regne Unit.
1 2 3 4 5 6
volupament econòmic i social, cohesió social i
territorial, medi ambient i altres infraestructures,
tal com indica el Títol II de la Llei de l’amb
(PdC, 2010) 4 . El conegut Pla Estratègic Metropolità,
que fins ara representava una entitat independent,
quedarà sota el paraigua de l’amb per
tal de “promoure un Pla estratègic metropolità
que, amb la participació dels agents econòmics,
socials i institucionals, afavoreixi la modernització,
la recerca i la innovació” (PdC, 2010 p.10) i
entrarà en un diàleg més actiu amb les polítiques
econòmiques del nou govern. Queda clar,
doncs, que temes com els de promoció econòmica,
immigració o urbanisme no poden tractarse
des de cada municipi independentment o
directament des de la Generalitat, tal com s’ha
fet fins ara. O bé els recursos són insuficients, o
bé falta una visió conjunta i acurada per a cada
4 Parlament de Catalunya (2010) ‘Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona (tram.200-00084/08, Aprovació)’.
Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 785, pp.50-68, 30 de Juliol de 2010 (podeu consultar-la a: http://www.parlament.cat/
web/activitat-parlamentaria/lleis)