Enviar a un amic - Caprabo

l’escapada
la ciutat dels
mil sabors
Podríem donar fins a 100 raons per visitar Sant Sebastià, però
creiem que amb 10 n'hi haurà prou. Excel·lent gastronomia, un
festival de cinema internacional, platges, la brisa del Cantàbric,
‘txikiteo’ a totes hores... Text Hèctor Zacarias Fotos Misha Dominek
1
2
el seu bon gust
Un cop, buscant un lloc per dinar a Sant
Sebastià, un turista va seguir el consell de
l’escriptor Josep Pla i va demanar al primer
senyor grassonet que va trobar: “Perdoni, un
lloc que estigui bé per dinar?” El senyor el va
mirar com si fos boig i va dir: “Qualsevol lloc
està bé: sou a Sant Sebastià.” Efectivament,
aquí es menja bé pràcticament a tot arreu.
El patrimoni gastronòmic del País Basc és
rotundament envejable: les kokotxes (galtes
de lluç cuinades amb infinitud de salses), el
marmitako (guisat de tonyina, amb patates,
verdures i pebrot), el txangurro (bou de mar
al forn), el chuletón a la brasa, els formatges
(l'Idiazábal o el Gaztarraga, entre molts
altres), embotits com la xistorra o la
buskantza (botifarró de carn d'ovella)...
són només alguns exemples.
nou estrelles Michelin
La gastronomía de Sant Sebastià té un merescut
prestigi. Nou estrelles Michelin sumen
Juan Mari Arzak (tres), Martín Berasategui
(tres), Pedro Subijana (dues) i José María
Arbelaitz (una). Menjar a l'Arzak és una
experiència d'alta volada i, tot i que el restaurant
de Martín Berasategi és a Lasarte, el seu
equip també porta el restaurant del Kursaal,
l’Auditori i Palau de Congressos dissenyat per
Rafael Moneo. Pedro Subijana mostra la seva
vàlua al seu restaurant Akelarre, al mont
Igueldo, a més de presentar un programa de
52 sabor... www.capraboacasa.com
cuina a ETB, la televisió basca. L’últim a rebre
la seva estrella Michelin ha estat José María
Arbelaitz, que dirigeix el Miramon Arbelaitz,
davant de la platja de la Concha.
3
4
5
el ‘txikiteo’
Diuen que, en certa ocasió, es va apujar
el preu del txikito —un got petit de vi, generalment
xacolí o negre de la Rioja Alavesa—
a un duro i això gairebé va provocar una
revolta. Certa o falsa, l'anècdota reflecteix
la importància que ha tingut i té el costum
d'anar en colla de bar en bar, prenent un
txikito a cada local. Cada ronda corre a càrrec
d'un membre diferent de la colla. De vegades,
el txikito se substitueix per un zurito de cervesa
o per un got de sidra.
cuina en miniatura
Els bascos han fet una aportació única a
la gastronomia mundial: els pintxos, una
evolució de la clàssica tapa, que aquí ha
arribat a un altíssim grau de sofisticació.
Per això es parla ja d’aquest tipus de preparació
com d’alta cuina en miniatura. És
més que recomanable substituir un dels
àpats per un recorregut per locals com
el bar Bergara o l’Aloña Berri, que estan
entre els millors de la ciutat.
les sidreries
Des de mitjans de gener i fins a començaments
de primavera, és possible gaudir
El pont de Zurriola
amb el teatre Victoria
Eugenia al fons,
el ‘Peine de los
Vientos’ i la platja de
la Concha (esquerra,
de dalt a sota). La creativitat
de Martín
Berasategui (centre)
és patent a plats com
flors de carbassó
amb pètals de rosa
(centre, dreta).
Restaurants com
l’Akelarre (a dalt,
dreta) situen la gastronomia
basca entre les
millors. Casa Gandarias,
un clàsic del
txiquiteo, i l’emblemàtic
edifici Kursaal, dissenyat
per Rafael
Moneo (a sota).