SEOP - Acta del Ple _Ordinaria_2010.07.06 - Sabadell

Per tant, parlar dels circs sense animals no és cap pèrdua. Al revés el Circ ha demostrat
que els de més èxit, tant catalans com estrangers, que els que més triomfen i els que més
audiència tenen no són precisament els que encara tenen animals, —si em permeteu,
perquè crec que s’ha de dir així— animals maltractats.
I un últim argument complementari també, crec que evitar aquests espectacles també
contribueix a la sostenibilitat global. El fet de treure animals d’una manera o altra del
seu hàbitat natural per passejar-los, animals salvatges em refereixo, per passejar-los per
les ciutats i pels pobles no crec que sigui un acte a favor de la natura des de cap punt de
vista.
Per tant, jo també els demanaria com els meus predecessors que a pesar que estem
parlant d’animals, a pesar que primer són les persones, a pesar de tot. Tampoc no cal
exercir una violència, un maltractament gratuït als animals i bé que és mereixen la
nostra consideració i la prohibició d’unes practiques que no serveixen, si em permeten,
per a res.
Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Soriano, que diu, jo crec que
després d’haver escoltat els tres representants dels grups ponents, doncs, amb un 90%
podem estar-hi tots d’acord, quan s’està parlant dels drets que tenen els animals a ser
defensats, protegits, cuidats. I jo crec que això, a més, s’ha produït també un fet que la
societat nostra ha evolucionat i, afortunadament, hi ha molta més consciència en aquest
aspecte. Encara hi ha situacions que no són com haurien de ser.
Però no solament amb els animals del circ, sinó inclòs, jo crec que també, en animals
domèstics també hi ha hagut canvi important. Abans el gos era el gos, i se’l tractava i
se’l tenia a la porta i avui dia el gos pràcticament i a vegades és allò que hi ha qui diu
que és un membre més de família.
No crec que s’hagi d’arribar a aquests extrems. Són opinions personals. Però en
qualsevol dels casos és cert que hi ha hagut un canvi important en aquest aspecte.
Dit això, és a dir, en tota la primera part, insisteixo, que pràcticament podríem estar
d’acord. Però hi ha una cosa que a mi no m’acaba de fer el pes, per dir-ho d’alguna
manera, i és que aprovant aquesta moció estem fent una miqueta, percepció personal o
del nostre grup, és allò que ojos que no ven, corazón que no siente.
Estem dient, no volem els circs a Sabadell, traslladi’ls a altres municipis que no ho
tinguin prohibit. Però en qualsevol dels casos, el que aquí estem demanant és que els
circs seguiran, seguiran havent-hi circs, no estem demanant, seguiran havent-hi circs
amb animals, i, en qualsevol dels casos, el que diem és: “i a poder ser, que no sigui aquí
a Sabadell.”
Jo crec que aquesta moció, que en el seu moment recordo que ja és va treballar, en
aquell moment semblava que fins i tot la llei de protecció catalana no estava
degudament desenvolupada.
En aquest moment jo crec que ho està, i el que sí que em sembla, és a dir amb aquesta
primera part de textos podríem estar d’acord, però jo crec que el que s’hauria d’haver
demanat, en aquest cas, a les autoritats és —en aquest cas Govern de Catalunya o
169