SEOP - Acta del Ple _Ordinaria_2010.07.06 - Sabadell

Ara bé, això realment ve davant d’una necessitat de començar a actuar per tal d’aturar o,
millor dit, per tal de garantir la convivència i la igualtat entre tots. Aquesta és l’autèntica
finalitat.
Hi ha un concepte seguretat que aquí ja és ve aplicant. Però hem volgut traslladar, si
eliminen aquest aspecte, sens dubte treballarem per millorar aquesta dignitat.
I aquí jo crec que tots hi hauríem d’estar d’acord i espero que hi estiguem d’acord. Hi
haurà formacions que ja s’han pronunciat i altres que hi daran suport i altres que —
possiblement, més endavant— quan s’adonin que és un problema en l’àmbit de país, en
l’àmbit de Catalunya, en l’àmbit d’Espanya, llavors, com ha dit, crec que ha sigut el Sr.
Antoni Font, llavors haurem de córrer per regular aquest cas. És a dir, regulem. I si no
tenim el problema, tot això que tenim; però regulem ja.
Jo he intentat, també, que en el decurs de les meves intervencions que quedés molt clar
que no hi ha hagut cap voluntat d’ofendre cap col·lectiu. Som molt respectuosos en
aquest aspecte i ho seguirem sent.
Ara bé, el que sí intentem dir és que les igualtats entre les persones que acullen i els que
són acollits han de ser sempre les mateixes. Amb els mateixos drets i les mateixes
obligacions.
El respecte a tota tradició que no entri en conflicte amb cap principi democràtic com és
la llibertat de triar, però de triar, com és deia, no pas que sigui una tria imposada, en
aquest cas, d’expressar i de sentir el que no entri en conflicte amb la convivència, en el
dia a dia, i que no entri en conflicte amb la seguretat, és per això que realment hem de
treballar.
El que hem intentat traslladar aquí és, el que tractem, és objecte de debat en aquest
moment a tot Europa. Ja no és un problema de dir “és que a Sabadell no tenim aquest
problema o a Barcelona no el tenen.”
En alguns casos, inclòs, ja s’han publicat lleis prohibitives i en altres a través de decrets
o, inclòs, de les pròpies ordenances municipals o policials on realment ja són
executades.
I en alguns casos ens estem referint a països on el col·lectiu musulmà viu des de fa
moltíssims anys. I ara, en aquest moment, han abordat, de la mateixa manera que estem
fent aquí, és a dir, han abordat aquest tema per garantir la dignitat de les dones i no en
aquest aspecte, bàsicament, per un tema purament de seguretat.
Els temes socials, ja s’ha comentat que són generals de moltes ciutats i, en aquest cas,
de molts països. Però cal tractar-los des de les administracions petites, però, per acabar
amb aquest cas, a l’administració gran per tal d’unificar criteris. I és el que plantegem
en aquest cas.
I entenem que el tractament d’aquest tema s’ha debatut com d’altres. Com, en aquest
cas, doncs, hi ha hagut temes on s’ha arribat a tractar de la mutilació genital femenina,
dels matrimonis forçats o altres temes que podrien ser tant o més desagradables, però
que també han hagut de ser tractats.
191