SEOP - Acta del Ple _Ordinaria_2010.07.06 - Sabadell

Vejam, en primer lloc m’agradaria dir-li, Sr. Soriano, que la seva moció —no parlaré
d’oportunisme, sinó d’oportunitat— no és oportuna. No és oportuna perquè, que jo
sàpiga, a Sabadell no tenim un conflicte d’aquest tipus. No en tenim cap que m’hagi
arribat, que he preguntat i m’he interessat pel tema i he parlat amb el Govern de la ciutat
i m’han confirmat que aquest no és un problema de Sabadell.
Vostès que, quan parlem de temes com l’Estatut, ens plantegen que ens ocupem
justament del que preocupa la ciutadania. Jo penso que l’Estatut preocupa la ciutadania
i, en canvi, el burca i l’Hijab només el preocupa si algú els intenta plantejar la
preocupació. Però, si no en veiem cap pel carrer, aquest no és el cas.
I ho dic perquè em sembla, a més a més, que el nivell de situació actual no és aquest Ple
el millor lloc per discutir sobre burques i sobre aquesta situació. Jo crec que el millor
lloc per discutir-ho és, com és va plantejar en el seu moment la Comissió Informativa
Especial, per poder treballar des d’on s’ha de treballar. Des del territori, amb mediació.
Perquè hi ha una cosa que està clara. Jo estic a favor que la gent s’identifiqui, jo estic a
favor que totes les persones vagin amb la cara destapada, perquè els puguem reconèixer.
Estic a favor que hi hagi unes normes de convivència que ens permetin, doncs, això,
reconèixer-nos mútuament; però el que vostè planteja —no parlo de les qüestions
d’educació, amb les quals podria compartir, parlo del tema de la prohibició directa
aquesta—, el que planteja pot arribar, en alguns casos —i per això no li podrem donar
suport—, pot arribar, en alguns casos, a castigar precisament la víctima.
Entenc que les persones, les dones, per parlar clarament, que a vegades es veuen, entenc
jo que, d’una manera o altra, obligades a portar això, no són les que han de patir
precisament la prohibició. Em sembla que és anar, diguéssim, en la direcció contraria de
penalitzar precisament la víctima.
Crec que el tema de l’educació, el tema del diàleg, el tema d’arribar a entendre també
aquesta situació i arribar a garantir a fer entendre a les dones que tenen la llibertat
d’anar com vulguin. Però la llibertat d’anar com vulguin implica, també, la llibertat
d’anar sense aquest tipus de vestimenta.
Evidentment, si el tema s’enfoca des d’un punt de vista de seguretat, aquí podríem
coincidir en bona part. Però aquí, com que ja s’ha dit al Ple prèviament, aquí ja tenim
una llei que ho empara i, per tant, que ja obliga a les persones a identificar-se.
Potser no, ara no em voldria arriscar. Però hi ha una llei que ens obliga, fins i tot, a
portar un document. Que és més important el document que portem —la llei espanyola,
per cert que, que segurament el seu partit la va votar en el seu moment—, que era més
important el document que no pas la persona. Jo amb això tampoc no hi coincideixo,
però l’hem d’acatar.
Aquesta mateixa llei ens obliga a identificar-nos sempre que cal. Per tant, tenim una
cobertura legal per a això.
En canvi, el que vostè ens planteja, la prohibició, jo crec que seria un pas
contraproduent. Primer, perquè no tenim el problema, perquè segurament crearem el
problema amb aquesta prohibició i perquè, sobretot, el camí és un altre. El de defensa de
179