SEOP - Acta del Ple _Ordinaria_2010.07.06 - Sabadell

exemple) no volien deixar de tenir la condició d’esclaus. Per raons diverses, perquè
sempre havien nascut esclaus i no volien, tenien por. I per sort algú va arribar i va dir:
“això s’ha de prohibir.”
Aquesta és l’evolució de la nostra societat que hem construït, i que ha costat molt de
construir. I la societat s’ha de protegir a si mateixa. I no pot ser que alguns puguin
trencar aquesta convivència, ni tan sols que puguin anar elaborant elements que puguin
limitar el que hem treballat tant, sota cap paraigües de solemnitat. Siguin com siguin.
Respecte a tothom. Especialment a aquells que defensen els valors de llibertat i de
democràcia.
És per això que, malgrat el PSC avui votarà que no, jo vull deixar ben clara quina és la
nostra posició. Que és un tema que s’ha de regular? És clar que sí! I que s’ha de regular
per a tots igual. No pot ser que un ajuntament digui que sí i el del costat no. Ha de ser
una homologació i ha de quedar ben clar. On correspongui. Jo no sé si és a les Corts
Generals o si després de la retallada de l’Estatut ha de ser a Catalunya. Però algú ha de
donar referència de què significa la regulació de l’espai públic i com podem anar. I una
altra cosa és el que s’ha d’aprovat a la Comissió de la Junta de Portaveus.
Que és evident que és una responsabilitat nostra qui accedeix als edificis públics
municipals. És per això que s’ha de reglamentar, però sense fer més soroll. Ni més
titulars o menys titulars. Sinó amb serietat i amb responsabilitat. Per cert, així com
sempre hem intentat nosaltres administrar i gestionar la responsabilitat que tenim de
governar la ciutat.
Per tant, vull expressar la meva preocupació, perquè és un debat que s’origina en un
moment determinat i que després, crec, que aquest debat el que amaga són d’altres
debats. I és converteixen com tema estrella, i s’ha d’entendre. I segurament la societat
ha d’aprendre que no passa res perquè discrepem. Fins i tot d’algunes tradicions. Jo hi
ha algunes tradicions que no comparteixo. Per què he de compartir algunes tradicions?
Les respecto, però no les comparteixo.
Tot sigui dit de pas, el Parlament de Catalunya ara ha de votar sí o no a las corridas de
toros. Algú podria dir: “És que és tradició, s’hauria de mantenir.” I aquells diputats que
voten en contra? Què passa aquí? Seran irrespectuosos amb la tradició? Jo crec que no
fa gaire aquí s’han discutit coses que anaven contra la tradició. Aquí s’han defensat
apassionadament, democràticament. I no per això estem vulnerant cap dret de cap
ciutadà.
En definitiva, voldria expressar la preocupació que tinc perquè alguns debats,
segurament, es plantegen en termes que no serien els que necessita la societat de
missatge i de responsabilitat.
Malgrat tot, de veritat, que espero que aquests treballs, que el senyor regidor ha
anunciat, puguin continuar. Continuar, no pas iniciar-se. Que alguns han descobert que
ara estem treballant per a la convivència i la integració de totes les cultures a la nostra
ciutat. No, no. Des de fa molts anys venim treballant. Costa molt aquesta convivència i
no permetrem que ningú la trenqui. Tingui l’interès que tingui.
194