SEOP - Acta del Ple _Ordinaria_2010.07.06 - Sabadell

Prohibir determinades pràctiques no correspon, des del nostre punt de vista, a l’àmbit
municipal sinó a l’Estat, que és qui ha de garantir una igualtat de drets i deures dels
ciutadans i ciutadanes en tot el territori.
Però garantir la seguretat en els equipaments públics i que l’accés als equipaments
respongui als principis democràtics de convivència i de dignitat per a totes les persones
sí que ens correspon als ajuntaments.
Per això la Junta de Portaveus va aprovar, en base de garantir la seguretat de tots els
ciutadans i ciutadanes del nostre municipi, l’elaboració d’un reglament general d’accés
als edificis municipals. Que, entre altres coses, garanteixi la identificació visual de les
persones que accedeixin als equipaments públics de la ciutat.
Per tant, per seguretat és necessari limitar l’ús de vestimentes o accessoris. No sols els
que s’han dit, sinó altres que cobreixin la cara i que dificultin la identificació i la
comunicació visual, sigui quina sigui la seva naturalesa
També vam manifestar a la Junta de Portaveus, i ho manifestem aquí, que volem
treballar amb el consens polític i amb el diàleg amb les entitats islàmiques, tal com ens
hem reunit diverses vegades per parlar d’aquest tema.
Creiem que és el moment del diàleg, que és el moment de la mediació, que és el
moment de dialogar amb les entitats islàmiques; però també amb la ciutadania en
general.
Per tots aquests motius exposats, li demanaria, Sr. Soriano, que retirés la seva moció. En
cas contrari el nostre grup no podrà donar suport a la moció presentada.
Hi intervé el regidor del grup municipal del PP, senyor Soriano, que diu, bé seguiré
dient que intentaré ser breu en aquest cas. Era d’esperar quan és presentava aquesta
moció que sortirien tres conceptes bàsics, i ja ho veia. Se’ns titllarà d’oportunistes, se’ns
titllarà, en aquest cas, que a Sabadell no tenim problema, se’ns titllarà que això d’una
forma o altra no afecta la combativitat cultural de la nostra ciutat.
I sí que hi ha un punt, que, els he de ser sincers, creia que no sortiria, però compartíem. I
era que, precisament, hi ha una part que és formativa, educativa. És a dir, no tot ha de
ser la prohibició. I més d’una vegada tinc el regidor de Medi Ambient, que no té res a
veure amb tot això, però que m’ha sentit, que quant vostè presenta mocions, més d’una
vegada li he dit: “Vostè està sempre prohibint.”
Hi ha una qüestió de culturalitat, d’educació, que aquesta sí que, sense dubte, hauríem
de fer.
I bé. Efectivament, veig que no ens hem equivocat gaire en aquest aspecte. Hi ha la part
de, òbviament, que som xenòfobs, que realment som hipòcrites. Aquesta no l’havíem
valorada perquè normalment ja és produeix a tots els plens i ja és habitual. Per la qual
cosa no la teníem com una cosa especial, atípica en aquest aspecte.
A veure, parlar d’electoralisme en aquest moment, doncs, em sembla un recurs molt
fàcil i que sovint, jo crec que al parlar d’electoralisme, es confon amb responsabilitat.
184