SEOP - Acta del Ple _Ordinaria_2010.07.06 - Sabadell

democràtica més extensa que la nostra. Però alguns encara no són, ni tant sols,
democràtics. Encara estan en situacions dictatorials que no tenen la llibertat que a
nosaltres ens ha costat tant arribar-hi.
És per això que jo crec en els reglaments. Crec en les lleis i crec en les prohibicions que
impedeixen aquestes llibertats que tant ha costat construir per part de les dones, per part
dels homes, pel conjunt de la societat.
A l’esperit de la moció que nosaltres, responsablement, i que jo com a alcalde
assumeixo la responsabilitat màxima, vam portar a la Junta de Portaveus, no tenia un
altre objectiu que intentar ordenar, si volen vostès, tractar aquest tema sensible d’una
manera també rigorosa i amb la no tensió que pot provocar un debat d’aquestes
característiques en un Ple en el qual només hi ha uns punts en els quals ens hem de
posicionar.
Aquest era l’interès i així ho vam explicitar. És evident, sempre hi ha qui pensa que té
un interès diferent o que és provocat. Sempre hi ha el maquiavelisme que acompanya
les intervencions que alguns situen en aquest àmbit. Dons, miri, una vegada més no té
res a veure l’interès que nosaltres teníem, i espero que vostès entenguin, i també els
grups que hi han intervingut, el que estic dient.
Simplement, tractar tot aquest tema, amb la serenitat, amb el rigor, i no entrar en
aquesta dinàmica que s’ha provocat al nostre país —d’ajuntaments que diuen que sí,
d’ajuntaments que diuen que no, d’ajuntaments que no diuen ni sí ni no—, sinó tractar
el tema, com crec, sincerament, com a alcalde, que podríem haver tractat aquest tema a
la Comissió Informativa corresponent, a la Comissió de la Convivència, que, per cert, es
va tractar i es va acordar, fins i tot, fer un debat seré, rigorós, lluny del debat que
segurament ningú no hagués volgut que es pogués produir.
És per això que vam votar amb un sí. No pas per guanyar titular. Jo tampoc, i ho declaro
solemnement, tampoc no estic obsessionat amb els mitjans de comunicació, no. Jo no
tinc obsessions. Aquesta tampoc no la tinc. Però és evident que, Sr. Soriano, tenim raó,
com vostè té raó. Té raó. Sí senyor! Vostè ha fet una segona intervenció acadèmica, que
es pot compartir o no, però el rigor de les coses s’ha de respectar.
I crec també que quan hi ha hagut algunes intervencions en les quals s’expliciten amb
rotunditat sí o no, jo, de veritat, no ho comparteixo.
Perquè jo no sóc ningú —no sé si algú creu que sí—, jo, com a alcalde, no sóc ningú per
dir si una dona el porta perquè vol o perquè hi està obligada. Perquè no he parlat amb
cap dona que el porti. És més, no crec que hi hagi ningú que hagi parlat amb totes les
dones que el porten. I dir sí o no és taxatiu i rotund, sense discussió.
Jo crec en la democràcia i en la llibertat que hem construït, i crec en la igualtat de drets,
i crec en uns valors que nosaltres tenim. I ho dic ben alt, que quedi ben clar. Jo com a
alcalde, com a ciutadà, com a ésser humà, crec en aquests valors que ens donen la
convivència i la llibertat.
Hi havia coses de la nostra societat antiga que es van prohibir i abolir. Per sort! I
segurament algú els defensava i alguns (i l’altre dia al debat ens va sortir algun
193